"El ogro que sempre diu que no"

Sembla ser que la nostra alcaldessa últimament també està fent amics als pobles veïns. Ahir al ple municipal de Palafolls es va parlar força de la senyora Campoy a propòsit d’un tema de claveguerams. El més contundent va ser el senyor Óscar Bermán, del Partit Popular de Palafolls: “Jo he parlat amb ella. És el ogro: ‘No, no, no, no, no, no!’ Algo té que passar aquí.” I tant que passa, aquí, senyor Bermán! Sap què passa? Que l’alcaldessa vol fer un DVD: Shrek 4.

Sàvies paraules

Molt interessant, el programa d’ahir a Ràdio Malgrat sobre la Plataforma. Podem afirmar sense por d’equivocar-nos que es van dir grans veritats, com aquesta, a càrrec d’en Paquito Márquez:


"A un arbre li costa molt, moure’s."

Sàvies paraules, les d’aquest noi. Es veu que a Malgrat també tenim gent que hi entén, d’arbres! A veure qui és el guapo o la guapa que té arguments per contradir-lo! Fins i tot l’alcaldessa, que últimament sembla que s’hagi empassat el llibre Aprenda a decir no, s’haurà de mostrar d’acord, crèiem, amb l’afirmació. A veure si en aquestes paraules hi haurà la llavor del consens!

La dificultat d'arribar al final

Una pregunta -de les difícils- d’en Creus a l’informatiu dedicat a la Plataforma:

En relació a això que diu en... en... en Paquito evidentment eh... tota aquesta gran... eeeeh... bé, tota aquesta gran... discussió que hi ha hagut des de... des de l’inici, arribarà un moment que s’arribarà a un punt i final, que s’arri... que s’arribarà al final... de... d’aquest trajecte. Tant si al final, si s’escolleix un projecte o s’escolleix l’altre, és una cosa que... que bé, arribarà doncs aquí, a un final, Joan?

Li ha costat més arribar al final que a un tren de rodalies de la RENFE! Serà que l’home va de bòlit ara que també exerceix de secretari de l’alcaldessa? Fixeu-vos què li va dir la Conxita, l’altre dia, al programa “Línia directa”, responent a una oient que demanava sobre la nova antena de televisió:

“Me comprometo que demà aniré a... -Creus, fes-m’hi pensar- a l’Ajuntament, mirarem exactament el dia, i que ho pogueu sapiguer-ho perquè pogueu canviar l’antena...”

Quatre arreplegats

Jaume Marès, representant de la Plataforma "Salvem la riera de Malgrat", ha dit avui a l’emissora local: "Aquí a Malgrat hem tingut la sort amb aquesta qüestió [es refereix a la mobilització per salvar l’arbreda i la riera] de poguen-se arreplegar un bon nombre de gent..." Ja ho deia, aquella, que eren uns arreplegats! Veieu com al final tothom està d’acord? I no és maco, això?

Paraula de polític (ajudeu-nos, Senyor)

José Luis Rodríguez Zapatero, president del govern d’Espanya: “Apoyaré el estatuto que apruebe el Parlament de Catalunya”

Conxita Campoy, alcaldessa de Malgrat: “Si vostès em porten un ingenier que firmi que una alternativa a aquest projecte tindrà el mateix cabdal i no hi haurà problemes, jo els hi aceptaré” (raó: aquí)

I el burro, què en pensa?

L’advocat que representa el burro català que suporta el pes (i no ens referim al pes físic) de l’alcaldessa i de la plataforma de l’arbreda diu que la situació és insostenible per al seu client, que ja n’hi ha prou, que tots plegats facin el favor d’una vegada de fer això que no paren de repetir i repetir una i mil vegades: baixar del burro. Que el burro no pot més. Que si és necessari portaran el cas a la justícia ordinària. I que ja ho han denunciat a la societat protectora d’animals.

Assemblea

S’han reunit la plataforma "Salvem la riera de Malgrat" i la plataforma "Salvem l’arbreda de Can Feliciano" per decidir si han de defensar la riera de Palafolls o la de Sant Genís (o totes dues).

Acudit

Un li diu a un altre:
- Saps qui vindrà avui a l’assemblea de la plataforma de l’arbreda per fer-ne el seguiment informatiu?
Contesta l’altre:
- En Creus!

Lliçons de democràcia

Més declaracions de l’alcaldessa a Ràdio Malgrat: "Si accepta vostè [es refereix a l’ACA, uns que abans eren amics seus] una moció per minoria (...), ara també accepti aquesta minoria, o aquesta majoria, digue-li com vulguis".
Doncs la Pepita diu... (últimament diu moltes coses, la Pepita, deu voler fer campanya per a la nostra enquesta i arribar a alcaldessa. Si de cas, voteu-la una mica a veure si calla uns quants dies.) Com anàvem dient, la Pepita diu: "Doncs jo, si mai arribo a manar, a la majoria li diré maionesa, i a la minoria, minipímer."
Vaja, que si la Pepita fos l'alcaldessa, en un cas com aquest hauria dit: "Si accepta vostè una moció per minipímer, ara accepti aquest minipímer, o aquesta maionesa, digue-li com vulguis".

A veure qui els té més grossos

Declaracions de Conxita Campoy a l’informatiu de la tarda de Ràdio Malgrat:
“Que vingui [l’ACA] a Malgrat, que expropiï el carrer, que faci lo que calgui quan tingui que fer tots els tràmits i que fagi lo que hagi de fer”.
Per si no s’entén, ho traduïm al llenguatge taurí: “ACA, ven p’acá, si tiés güevos”.
Per si encara no s’entén, ho traduïm al llenguatge del western (cal imaginar-se la Conxita en plan John Wayne): “Desenfunda, forastero!”
Per altra banda, no hem trobat ningú que entengui del tema expropiar carrers.

La Conxita ha dit que no, visca la revolució!

Ja ens ho venia dient la Pepita: “Que us pensàveu que baixaria del burro o què? Santa innocència! Que no ho veieu, que aquesta dona és pitjor que en Pere Botero, que allà on posa la banya no la treus ni amb tres en uno! I després vénen amb aquests cuentos de la participació ciutadana! I a la que obres la boca t’hi foten un esparadrap! Quina governanta! Ni la Rottenmeyer, tu!”

Ràdio Malgrat, "la seva"

Escoltem l’informatiu local i comarcal de Ràdio Malgrat d’avui dimarts a les set de la tarda. Les notícies més destacades que passen al nostre poble són: que d’aquí a quatre dies s’inaugura la llar d’infants “Els Fesolets”; que aquest mes d’octubre tornen tres programes de Ràdio Malgrat i s’entrevistarà un exfutbolista; que l’associació de diabètics de l’Alt Maresme va organitzar ahir una conferència sobre l’ull diabètic; i que l’associació de dones de Malgrat organitza una sortida per anar a veure l’espectacle “Mamma Mia” d’aquí a dos mesos.

Tooooooouma informatiu!

No haurà pas passat res més, ahir al vespre o avui? Nooooooooooo!
No hi va pas haver ahir a la nit cap assemblea per parlar de cap projecte? Nooooooooooo!
No hi ha hagut pas cap declaració de l’alcaldessa dient que no i que no i que el projecte és una barbaritat i que no i que no? Nooooooooooooo!

És estrany, perquè un que ho ha sentit ens ha dit que els informatius de Ràdio Palafolls avui no parlaven gairebé de res més que no fos d’assemblees, projectes, rieres i Can Felicianos. Estan bojos, aquests palafollencs!

El rap d'en Valentín

Tot s’aprofita. Fins i tot les intervencions del regidor socialista Valentín en l’últim ple. Heus aquí el millor esdeveniment musical malgratenc del 2007 juntament amb els festivals de corals i bandes.


Arribarà “Quatre cosetes” al número 1 dels 40 Principals? S’animarà en Valentín a participar a Operación Triunfo? Insistirà a la Conxita que hi torni a haver Barraques la pròxima Festa Major per poder-hi actuar ell?

Embarbussament dedicat a Ràdio Malgrat

A qui creus que creu en Creus, quan creu? Perquè en Creus sempre creu, no ho creus? Quina creu!

"Va anar-hi d'amagat"

Llegim en el blog de l’arbreda un comentari de l’eminent historiador malgratenc Joan Bosch que ens té ben intrigats:

“Tenim altres fonts d'informació. Fins i tot en tenim una que ens ha explicat que una alcaldessa que ens representa a tots va anar-hi d'amagat, com un anònim qualsevol" [es refereix a la reunió amb l’ACA].

Ai, carai! Si n'és, d'espavilada, aquesta alcaldessa! Hi va anar d'amagat! Que potser es va disfressar, com fa en Mortadel·lo? Potser de porta? Podria ser aquesta la imatge de quan es dirigia a la reunió?


O potser va optar per una més discreta disfressa de peix?


O és que es va camuflar de torradora de pa per escoltar la reunió darrera la finestra?


També hi ha la possibilitat que es prengués algun beuratge per tornar-se invisible:


De totes maneres, el més probable és que no arrisqués tant i fes com l'home de la foto: escoltar a través de la paret.


I és que en són, de la gresca, aquests de l'Ajuntament!

Es busca gent (urgent!)

Un de la plataforma que vol salvar la riera, que no direm qui és, ens demana que fem una crida per trobar gent per formar les comissions de treball de la nova assemblea. Perquè no hi pugui haver cap mena de reticicència ni susceptilibilitat, cal que els interessats compleixin els següents requisits:
- No estar afiliat a cap partit polític ni simpatitzar amb cap.
- No ser amic de ningú de cap partit; millor encara, no conèixer ningú de cap partit ni ningú que conegui algú d’algun partit. Millor no conèixer ningú.
- No ser ni prim ni gras, ni menjar poc ni molt, que sempre es pot malinterpretar.
- No ser pobre ni ric ni tenir un jeep.
- No tenir fills (que no es pugui dir que són utilitzats com a escuts humans).
- Veure vi, però poc; i millor rosat.
- Si pot ser, no tenir sexe; no sigui que titllin les comissions de masclistes, feministes, homòfobes, misògines o qualsevol altra bestiesa.
Tots els qui compliu amb aquests requisits, contacteu amb la plataforma.

Torna el NODO

"...I serà aquesta qualitat la que ens permetrà assolir un renom important de la vila de Malgrat de Mar en el món musical." (Conxita Campoy i Martí, alcaldessa de Malgrat de Mar; fragment de la presentació del programa de la "Tardor de música")

N'hi ha per llogar-hi cadires!

Si l’interès de l’Ajuntament per les activitats culturals del poble es mesura pel nombre de cadires que hi posa, està clar que els de la Casa Gran consideren que al malgratenc/enca li interessen més les cuixes de les majorettes (més de 300 cadires aquest diumenge al parc Francesc Macià) que recolzar la nostra llengua (una trentena de cadires a Can Campassol el cap de setmana anterior per al recital de poemes del Correllengua).

Festival de Corals: ja ho sabem tot

A petició dels nostres lectors, ens hem informat sobre el Festival de Corals. Un que hi era ens ha explicat el següent: que en la categoria de veus infantils quan anaven a donar el primer premi van dir que no i van donar el tercer i el tercer el van donar al Cor Infantil de Sant Cugat del Vallès i els de Sant Cugat es veu que es mereixien almenys el segon que el refilets que feien eren de campionato i que el segon en van donar dos de segons en diuen ex-equo un pel Cor Vivaldi de Barcelona i un altre pel Cor Amics de la Unió de Granollers però les criatures no sabien què vol dir ex-equo i es pensaven que era un cavall i es van fer il·lusions però després només els van donar un diploma i tot van ser brams pobres criatures i apa cap a casa. I en la categoria de veus femenines es veu que no hi havia gaires veus femenines i de candidates al tercer premi no hi va haver ningú i el segon premi el van donar al Cor Voxalba de Barcelona que no sabien perquè no els havien donat el primer si resulta que de primer no en van donar a ningú i elles sí que s’havien inscrit per primer premi i a més canten molt bé que ho va dir el marit de la soprano que és lampista i sent moltes senyores com canten. I en la categoria de veus mixtes el primer premi tampoc i el tercer encara menys i nyec nyec és per veure si algú ho llegeix i llavors es van inventar un accèssit i els en van sortir dos i un el van donar a la Coral Laetare de Calella i algú deia si els hi podien canviar per un primer premi ja que en sobraven uns quants de primers premis però no es va canviar res de res i l’altre accèssit el van donar a la coral Polifonia Collado Villalba de Madrid que és el mínim que els podien donar ja que venien d’un altre país o sigui de molt lluny i al Cor Ariadna de Barcelona va rebre el segon premi i qui arribi a llegir elefant rosa té molt de mèrit i quan van dir que tots els primers premis eren deserts hi ha havia uns estrangers que van entendre que els donarien postres i ho van dir als de les corals que s’ho van creure perquè si no donaven premis potser era perquè donarien pastís i quan van veure que no hi havia res de res tothom es va enfadar molt i van dir que quin Ajuntament més ranci i ja està.

La Hispanitat: el que la gent no sap

Quanta incultura, senyores i senyors! Mentre uns volen fer treure banderes al carrer, els altres s’empesquen l’eufemisme de la pilarica i els de més enllà diuen que no hi ha res a celebrar. Que no hi ha res a celebrar però ells celebren una botifarrada. I resulta que són els que tenen raó.
Quant desconeixement, senyores i senyors! Potser ja va sent hora que algú expliqui que la Hispanitat és la primera festa catalana que es va exportar a tot Espanya, i que té l’origen molt a prop del nostre poble. Tot es remunta a l’època dels romans, quan la península Ibèrica era coneguda arreu de l’imperi per un famós restaurant, ubicat a l’actual Arenys de Mar. Efectivament, parlem de l’Hispania. Gent que hi entén ens confirma que es tracta d’un restaurant mil·lenari. Doncs tanta era la fama d’aquest establiment en aquells temps, que des de Roma se’n va utilitzar el nom per designar la regió peninsular.
La diada de la Hispanitat, per tant, és una festa no només molt nostrada ans també gastronòmica, i és del tot lògic que els més catalanistes i fins i tot més independentistes la celebrin fent botifarrades.
Visca Catalunya i visca la botifarra!

Un prodigi de loquacitat

Reproduïm l’única intervenció de la regidora del PP Ana Vega en el ple de dijous passat, a propòsit de la moció presentada per CiU demanant el restabliment de la línia de tren Mataró-aeroport:

"Bueno, en principi el nostre partit volia votar que sí; segurament ens abstindrem, perquè considerem que aquesta línia no... [algú tus] ...arbitràriament sinó que estan fent les obres de la via de l’AVE; allavors, ens abstindrem perquè considerem que aquesta moció no té cap sentit."

Dues coses:

1. Considerant que en principi volia votar que sí i que després va pensar a abstenir-se, ens estranya que no acabés votant que no.

2. La intervenció dura 15 segons. Si tenim en compte que el ple va durar una hora i gairebé 47 minuts, la senyora Vega va fer un més que discret 0,23 % de "share". Si tots fessin igual, els plens durarien menys de cinc minuts. Proposem que els regidors cobrin per la magnitud de les seves intervencions i no un tant fix per ple: que s’ho currin!

Valoració de la nostra segona enquesta

Ara ja sabem perquè llegiu aquest bloc. Majoritàriament (més d'un quaranta per cent) és perquè penseu que el fa gent que hi entén. Felicitarem, doncs, els "negres" que ens escriuen els textos (nosaltres l’únic que fem és endur-nos la fama!). Hi ha un segon grup (sobre el trenta per cent) que ho feu per veure si hi sortiu: us entenem perfectament; nosaltres mirem aquest blog pel mateix motiu. Després vénen els que veure aquest blog els ajuda a anar de ventre: ens alegrem de servir per alguna cosa, de contribuir al benestar dels malgratencs. Si cal, envasarem el blog en forma de càpsules i el distribuirem a les farmàcies. Finalment, n’hi ha quatre que afirmen que no el llegeixen: deu ser que només els agrada mirar els sants.

Puja la temperatura en els plens municipals

Sabeu què li va dir el regidor Valentín a la regidora Verdaguer en ple ple de dijous passat? Doncs li va dir: "Ara, si em deixa, li volia fer quatre cosetes".
I això que estem a la tardor. Imagineu-vos quan arribi la primavera! Quins plens que viurem!
El que és ben clar és que hi ha bon rotllo, a l’Ajuntament. Per a la senyora Pepita, una mica massa i tot.

2.799 visites

En un mes, "Campassol & Feliciano" ha tingut 2.799 visites. En les últimes eleccions a l’Ajuntament, la Conxita va tenir 2.792 vots. Toma! (pronunciat: “tooooooooumaaa!”) Et guanyem, Conxi!
Ens plantejarem el nostre salt a la política municipal. Què n’opineu, recontraciutadans/anes malgratencs/enques?

"No se n’enteren"

La Pepita ens diu: "Aquests de l’Ajuntament no s’enteren de re. Hi ha un aplec de la sardana, i ni idea, tu! Hi ha un correllengua, i no en saben ni fava. Hi ha una assemblea, i ni te cuento! O no s'enteren de re o van de bòlit i necessiten reforços. Vegeu, vegeu les activitats pel cap de setmana que anuncien a la web!"
I afegim nosaltres: que en té, de raó, la Pepita! Si acabes d’arribar de la Patagònia i vols sortir de finde, et quedes in albis!

El transport, cosa de tots

En el ple d’aquest dijous es va debatre durant gairebé mitja hora el restabliment de la línia de tren Mataró-Aeroport. Proposem que en pròxims plens es parli de la línia de tricu-tricu Palafolls-Sant Genís (el malgratenc que vol anar a Sant Genís, què? eh?), del funicular de Sa Palomera al castell de Sant Joan (el malgratenc que vol visitar Blanes, què? eh?) i de la línia de rucs catalans que va de Santa Susanna Beach a Santa Susanna Village (el malgratenc que vol..., què? eh?).

Valoració de la Setmana de la Mobilitat

En aquests de l’Ajuntament se’ls ha de dir tot. És que no tenen iniciativa (bueno, sí que la tenen, però a l’oposició). Llegim al web de l’Ajuntament que la Regidoria de Medi Ambient, valorant la Setmana de la Mobilitat, lamenta la poca participació en alguns actes dirigits a la població adulta. En canvi, sembla que a les escoles hi ha hagut una bona acollida. La regidora Mérida ho justifica així: “No hem esperat que els nens sortissin al carrer, sinó que els hem anat a buscar i hem plantejat a les escoles fer activitats dins l’horari escolar”. Doncs aquí ho tens, Maria Lluïsa! No esperis que els adults surtin al carrer! Vés a les fàbriques a buscar-los! I als comerços! I als bars! Agafa, per exemple, tots els treballadors de la Henkel, en horari laboral, i porta’ls al carrer del Carme a fer murals! Ja veuries, com xalarien! I quin èxit que seria!

Recontraciutadans estressats

Ens sobrevé un cap de setmana realment dens per al malgratenc reivindicatiu: entre les tradicions més nostrades (la sardana), el patrimoni vegetal (l’arbreda) i la llengua (el que en queda) estarem ben distrets.
Per als qui acabeu d’arribar de la Patagònia, sapigueu que coincidiran l’Aplec de la Sardana, l’assemblea de la Plataforma per la salvaguarda de l’arbreda de Can Feliciano i el Correllengua.
I, com que creiem que els recontraciutadans malgratencs han d’estar units, us donarem uns savis consells per estar a totes sense estressar-vos ni defallir:
1. Als qui aneu a l’Aplec: balleu sardanes mentre declameu “Mon cor estima un arbre” i altres versos dedicats a espècies vegetals. Opcional: posar un bonsai enmig de cada rotllana.
2. Als de l’arbreda: assembleeu-vos en rotllana i docta pronunciació catalana.
3. Als qui aneu al Correllengua: correu d’acte en acte aixecant els braços, ara com qui balla una sardana, ara com qui fa d’arbre en una representació d’Els Pastorets.
4. Als recontraciutadans poliactius que vulgueu anar a tot arreu: organitzeu-vos i feu torns de, per exemple, trenta minuts a cada lloc. Això assegurarà un èxit global que ens reafirmarà com a poble.

Houston, tenim un problema

Plànol de Malgrat de Mar de 1999:


Ampliació de la zona marcada (més o menys):


Ampliació del text assenyalat:


Ara resulta que Malgrat i Castelldefels són pobles bessons! I nosaltres que no ho sabíem! Que en vivim, d'enganyats! És més: són bessons d'un sol òvul fecundat, perquè, pel que es veu, són ben idèntics. Quines coses! I se'ns acut: hi ha d'altres pobles o ciutats bessones al món? Ciutats tan boniques com París, Londres o Sant Feliu de Llobregat tenen la seva bessona? Quin nou negoci per a les agències de viatges! I espera't: hi ha ciutats trigèmines o quadrigèmines?
O potser el que passa és que Malgrat i Castelldefels són pobles clonats. Tot i que ens estranya una mica: hi ha pobles més bonics a clonar, no? O és que era un experiment?
En qualsevol cas, com està l’arbreda de la riera de Castelldefels? Cal anar-hi a fer una acampada?

Alerta: s'acosta un aplec

Des del Servei Meteorològic de Catalunya ens alerten que s’acosta un aplec de la sardana, que es preveu que arribi el cap de setmana i tindrà el seu epicentre al Parc Francesc Macià de Malgrat de Mar. Com és habitual en aquesta mena de fenòmens meteorològics, portarà pluges torrencials i alguna calamarsada.
Es recomana fer com els de Ridaura.