Gots contra el fracàs escolar

En vista de la indignació que ha provocat el pacte PP-PSC per potenciar el fracàs escolar, el govern municipal ha decidit rectificar i engegar ipso facto una campanya per estimular la intel·ligència malgratenca. Des d'avui dia 30 i fins al dia de reis a l'Ajuntament de Malgrat es regalarà a tothom qui vulgui un puzzle de dues peces. Qui el porti resolt en rebrà un altre de tres peces, i així anar fent fins arribar al dificultós puzzle de deu peces, que té premi: si algú el resol serà obsequiat amb aquest magnífic got dissenyat pel mateix que va idear la font de la plaça de missa.

Notícia bomba!

Es veu que la nostra alcaldessa no en té prou amb el parc Francesc Macià i amb el futur auditori. Les seves ànsies megalòmanes no estan prou satisfetes. Darrera la suposada remodelació del barri del Castell s’hi amaga en realitat el titànic projecte amb el qual vol passar a la posteritat: la creació d’una base espacial malgratenca. D’aquí a un any i mig se celebrarà el 40è aniversari de l’arribada de l’home a la lluna, i la nostra alcaldessa està capficada que la pròxima nau que hi arribi vingui de Malgrat. Fins i tot, en un amable gest, ha convidat a membres de la plataforma Salvem la riera de Malgrat a ser els primers a viatjar-hi. En aquesta fotografia, que ens ha enviat un fidel col·laborador, es pot veure com ja s’està construint la llançadora de coets.

Regidora Vega: "Me felicito"

Conte de Nadal del senyor Lluís

Vet aquí que una vegada, ja fa molts anys i molts decennis, el senyor Lluís passejava vora la riera dita de Can Feliciano. I va veure que uns homes malvats, per ordre de la malvada reina, tallaven els arbres. El senyor Lluís, que se’ls estimava profundament (els arbres, no els homes malvats) es va abraçar a una acàcia i va demanar als seus amics els ocells que anessin a avisar els habitants del poble. I els ocells ho feren, i els habitants vingueren, s’abraçaren als arbres, s’hi enfilaren, s’hi encadenaren i, afligits, sospiraven perquè no els tallessin.

Però la malvada reina del castell envià el seu terrible exèrcit a foragitar-los. Perquè la reina volia tallar els arbres i construir-s'hi un palau amb centre comercial a sota. La batalla durà moltes setmanes: els uns disparaven tríptics, els altres devedés. Semblava que allò no tindria fi.

Però va arribar Nadal i, mentre la reina guarnia l’arbre, d’entre les branques va aparèixer una mosca (collonera) i la va picar al nas, i li va insuflar altes dosis de bondat, comprensió i amor a la natura. I aleshores la reina es va adonar que s’havia equivocat, i va ordenar a l’exèrcit que es retirés, i va fer escriure als seus esbirros un munt de postals nadalenques per als seus súbdits en què els deia: "Perdona’ns".


I encara és l’hora que ara, a l’any 2153, els malgratencs gaudeixen de la riera verda que el senyor Lluís i els seus amics i veïns van salvar.

Bon Nadal!

Visca el tió quan caga!

Com pot ser que el nostre Ajuntament i alguns altres permetin la proliferació de pares Noël enfilant-se pels balcons de les cases, que inciten el pacífic ciutadà a treure l'escopeta d'anar a caçar i començar a gastar cartutxos! I tot això en aquestes dates de pau i felicitat... No s'entén.

La veritat del pacte PSC-PP

El nostre sistema educatiu és un desastre. L'informe PISA ho ha tornat a posar de manifest. I l'oferta televisiva és, amb algunes excepcions, una gran caca pudent. I sovint ens preguntem per què ningú no fa res per canviar-ho. ¿És que al poder ja li interessa formar ciutadans incultes, sense criteri ni opinió, per poder-nos manipular més fàcilment? La resposta és SÍ. Això que molts ja sospitàvem, ara, i per primera vegada, ho ha manifestat públicament un polític, o més exactament una política: la senyora alcaldessa de Malgrat Conxita Campoy. El PSC i el PP no han pactat per la riera, ni perquè les caps de llista vagin a la mateixa perruqueria. No. Han pactat per potenciar el fracàs escolar. I qui no s'ho cregui, que escolti aquest fragment del ple de dimarts:

Inserció laboral? Fracàs escolar?

Ha estat el d’avui un ple ple de misteris: que si reunions dels grups de l’oposició (abans del pacte PSC-PP) en què no se sap ben bé qui va parlar i qui no, que si pàgines web de partits polítics en què no se sap ben bé si s’indicava o no la procedència d’alguns escrits... L’altre misteri, encara per resoldre, és el del nomenament de la senyora Ana Vega com a regidora d’Inserció Laboral.
Ha dit la senyora Vega que ella, des d’aquesta nova regidoria, el que vol és tractar el fracàs escolar. En aquest sentit, “lo que intentarem moure des d’Inserció Laboral és des dels quinze anys en endavant. I el fracàs escolar també comença als quinze anys”.
Ni l’Ernest Maragall, en els seus millors moments, és capaç d’asseveracions tan incontestables. Tothom sap que la Primària és una bassa d’oli, i que amb l’ESO, si no estem al nivell de Finlàndia, és perquè algú fa malament les enquestes. I que és efectivament als 15 anys, ni abans ni després, quan els pobres adolescents són fulminats per una epidèmia imprevisible de fracàs escolar.
Creieu, estimats lectors, que la senyora Vega està treballant en una vacuna? O és que en tot plegat hi ha gat amagat?

(continuarà)

Vocabulari malgratenc (segon lliurament)

Malgrart: la font de la plaça de missa.

Malgrastar: forma de llençar diners dels malgratencs consistent a, per exemple, fer unes voreres noves a la plaça de Ca l’Arnau i, al cap de quatre dies, fotre-les enlaire per arreglar el carrer Passada.

Malgratar: allò que fan molts malgratencs quan alguna cosa els pica.

Malgratar-se els collons: allò que fan els malgratencs mascles quan els piquen els baixos o quan no tenen cap altra cosa a fer.

Malgrat tot: resignació pròpia del recontraciutadà malgratenc.

Afinitats

Una vegada més, desconcertats estem. Després de llegir en el bloc de la Neus les diferents intervencions en la reunió amb l'ACA (si ens les haguéssim inventat nosaltres no ens haurien sortit tan catxondes) només se´ns acut publicar això, que no té res a veure (o sí).

Aprengui lasherià amb la Mosca Collonera

Tot sobre l’entrevista de Ràdio Palafolls a la Conxita (i III)

Capítol 6: Les diligències

“Jo crec que les diligències estan ben fetes (...), jo crec que inclús van ser suaus, perquè podien haver escrit més coses de les que es van escriure (...). I la policia, que són professionals, no poden mentir en funció de la seva professió (...). Van demanar per declarar en el senyor Bosch, si s’hagués demanat per declarar en el cap de la policia potser també les coses haguessin sigut diferents.”

Primer: creieu que la Conxita ha castigat el senyor Bosch de cara a la paret?

Segon: el policia no pot mentir en funció de la seva professió, però, pot mentir, per exemple, en funció del temps que fa? O de si li pica o no alguna cosa, posem un gra, posem al cul?

Tercer: “podien haver escrit més coses de les que van escriure”. Hi estem totalment d’acord. Podien haver escrit, per exemple, “marsupial”. Senyor Bosch, de cara a la paret! Podien haver escrit, per exemple, “ortodontologia”. Senyor Bosch, de cara a la paret! Podien haver escrit, per exemple, “xirripitiflàutic”. Senyor Bosch, de cara a la paret!

Quart: vist el punt tercer, queda clar que les diligències van ser suaus. Les van rentar amb Perlan. Quina sort que tenim a Malgrat, amb aquesta policia que fa diligències suaus, fines, agradables, sedoses... mmmmm... quin gust...

I cinquè: “les diligències estan ben fetes”. Home: ben fetes, ben fetes... allò que es diu “mira que estan ben fetes”...

Tot sobre l’entrevista de Ràdio Palafolls a la Conxita (II)

Capítol 4: Els culpables

I així resulta que en aquest país només s’escolten els que criden. I, en aquest cas, qui són els que criden? "Els cinquanta o dos-cents que es manifestaven": cinquanta segons ella, dos-cents segons la policia local. Una gent que volen "conservar una herbeta, un arbre, un no sé què més". Que quan hom té un "no sé què més" l’ha de conservar, no sigui que se li torni un "no sé quantos".


Capítol 5: El calaix

Finalment la Conxita va deixar clara la seva intenció: "Jo aposto: el calaix de formigó tocant a les cases i coberta [la riera], com l’altre tram, per una qüestió de justícia, de passeig".

De justícia, de passeig,
i de cobdícia i safareig,
d’avarícia, quin mareig!
de malícia i mercadeig,
d’impudícia, quin cabreig!
de Letícia (ai no, que ha anat a bateig).

"I si no la volen de formigó la tapa de sobre que sigui de fusta, massissa perquè sigui més bucòlic." Posats a ser bucòlics, posem-hi també uns conillets dissecats i tenyits de rosa, que també fan molt medi ambient.

(continuarà)

El visitant número 10.000

Campassol & Feliciano vol premiar el visitant número 10.000 amb un extraordinari obsequi consistent en un lot de productes malgratencs: un fantàstic matí al despatx de l’alcaldessa fent de secretari, una meravellosa tarda en què haureu de convidar a berenar l’Ana Vega i una inoblidable excursió nocturna a la Pilona nedant amb la companyia d'una representació dels nostres regidors socialistes!
No s’hi val a badar: si ets el visitant número 10.000, fes-nos-ho saber!

Tot sobre l’entrevista de Ràdio Palafolls a la Conxita (I)

Estimats lectors: com que transcriure l’entrevista sencera resultaria una cosa feixuga de llegir, n’hem fet un resum. En negreta destaquem les paraules de l’alcaldesssa. La resta són els nostres comentaris objectius.

Capítol 1: L’ACA

"L’ACA no pot fer una proposta ocupant un carrer que és de Malgrat". És clar que no! Només faltaria! Un carrer que és de Malgrat! A qui se li acut ocupar-lo! El que és habitual, en aquests casos, és recórrer a un poble veí. Podríem agafar, per exemple, un carrer de Tordera i portar-lo aquí a Malgrat. Però, i si els de Tordera no es deixen? La solució ens la donava la mateixa alcaldessa: "Ja veurem l’ACA com s’ho fa per fer un carrer dintre el terme de Malgrat". Si no pots ocupar un carrer que és de Malgrat, i a Tordera no te’n deixen cap, fes-te’l tu mateix. Però aquests de l’ACA no paren: "l’ACA s’ha posat en un berenjenal". No ens estranya que la Conxita denunciï que l’ACA "ha anat canviant de discurs": primer ens pensàvem que es volia posar a la riera, després resulta que vol un carrer i al final acaba en un berenjenal!


Capítol 2: La pasta

I ja se sap: arreglar un berenjenal val una pasta, i "no es pot gastar diner públic alegrement si no cal". Aquí cal aclarir que els devedés que fa l’Ajuntament sí que calen, i que els 5496,63 euros que ha costat el de la riera només és xavalla. Parlant de diner públic: el teatre auditori costarà setze milions d’euros.


Capítol 3: La mani

Per tot plegat, l’alcaldessa es planteja la possibilitat de convocar una manifestació: "Què volen, que ens manifestem? I que fotem 2000 persones al carrer?" Home: dues mil persones al carrer... Hauran de buscar un dia que no jugui el Madrid per la tele, o que no jugui a tennis en Nadal (que és del Madrid), o que no corri l’Alonso (que és del Madrid) o que no jugui la selecció espanyola (que també és del Madrid). Vaja, que ho tindran complicat. I, en qualsevol cas, "llavors ens escoltaran? O és que només s’escolten els que criden, en aquest país, i els que callen i donen arguments no?" Un dia vam intentar escoltar un que callava, ho vam provar amb el sonotone i tot, i no ens en vam sortir. Però és clar que nosaltres no som alcaldesses!

(continuarà)

Tots amb la Marató (l’Ajuntament no gaire)

Pel mercat de Palafolls corre la brama que uns d’unes ampes d’unes escoles de Malgrat van anar a la regidora d’Educació a demanar col·laboració de l’Ajuntament en unes activitats que han organitzat per a aquest dijous 6 de desembre en suport a la Marató de TV3. I es veu que la regidora, que també ho és de Solidaritat, els va dir que l’Ajuntament no dóna diners per recollir diners. I es veu que no els ha ajudat en res. Nosaltres creiem que no és que hi hagi mala fe, i ara! No és que hi hagi deixadesa, noooo! No és que la regidora sigui una mica rata, pots comptar! El que hi ha és que no tenen quartos. Ja ho diu la dita: "Fes devedés i et quedaràs sense calés".

"El meu home no m’hi arriba"

Parlant dels que volen una riera verda amb un bypass, la Conxita, en unes sucoses declaracions (encara xalem!) a Ràdio Palafolls, s’ha empescat aquest símil:

"Això és aquell que diu: jo vull un anell, el meu home no m’hi arriba i li trenco l’aparador i l’aconsegueixo".

Estupefactes estem. D’una banda, comença com un acudit de l’Eugenio ("el saben aquell que diu...", "això és aquell que diu..."). Després, això de "el meu home no m’hi arriba". A on, "no m’hi arriba"? La Pepita diu que no està bé que la nostra alcaldessa vagi per les ràdios dels altres pobles parlant de sexe i marranades d’aquestes. I a nosaltres ens sembla que té raó: l’alcaldessa ha d’estar per altres temes. Ara: si un home no hi arriba, tampoc cal agafar-s’ho tan a la valenta i trencar l’aparador! Per cert: com el trencarà, si no hi arriba? Ho preguntarem als de l’ACA.
En resumint, no entenem que té a veure tot això de l’anell i el que no hi arriba amb els que volen una riera verda amb un bypass.

"Tat-ta tot-teria!"

Un altre moment estel·lar de l'últim ple de l'Ajuntament. Per una vegada, sense comentaris, i sense que serveixi de precedent. Sense comentaris nostres, és clar: vosaltres direu...

A Can Feliciano, un Corte Inglés! (Valoració de la nostra quarta enquesta)

El poble de Malgrat es caga a les calces! Una bona part dels malgratencs es decanten per l’opció "Ho sé però no contesto". Però de què tenen por? Que hi ha orelles enganxades a l’altre costat de cada paret? Que hi ha ulls espiant a cada pany de porta? Que hi ha telèfons punxats?

També s’ha de dir que els valents que s’han atrevit a opinar han manifestat majoritàriament que el que volen a l’arbreda és un Corte Inglés! Riu-te’n, de les botiguetes que hi vol fer posar l’alcaldessa!