Tot sobre l’entrevista de Ràdio Palafolls a la Conxita (II)

Capítol 4: Els culpables

I així resulta que en aquest país només s’escolten els que criden. I, en aquest cas, qui són els que criden? "Els cinquanta o dos-cents que es manifestaven": cinquanta segons ella, dos-cents segons la policia local. Una gent que volen "conservar una herbeta, un arbre, un no sé què més". Que quan hom té un "no sé què més" l’ha de conservar, no sigui que se li torni un "no sé quantos".


Capítol 5: El calaix

Finalment la Conxita va deixar clara la seva intenció: "Jo aposto: el calaix de formigó tocant a les cases i coberta [la riera], com l’altre tram, per una qüestió de justícia, de passeig".

De justícia, de passeig,
i de cobdícia i safareig,
d’avarícia, quin mareig!
de malícia i mercadeig,
d’impudícia, quin cabreig!
de Letícia (ai no, que ha anat a bateig).

"I si no la volen de formigó la tapa de sobre que sigui de fusta, massissa perquè sigui més bucòlic." Posats a ser bucòlics, posem-hi també uns conillets dissecats i tenyits de rosa, que també fan molt medi ambient.

(continuarà)