Gots contra el fracàs escolar

En vista de la indignació que ha provocat el pacte PP-PSC per potenciar el fracàs escolar, el govern municipal ha decidit rectificar i engegar ipso facto una campanya per estimular la intel·ligència malgratenca. Des d'avui dia 30 i fins al dia de reis a l'Ajuntament de Malgrat es regalarà a tothom qui vulgui un puzzle de dues peces. Qui el porti resolt en rebrà un altre de tres peces, i així anar fent fins arribar al dificultós puzzle de deu peces, que té premi: si algú el resol serà obsequiat amb aquest magnífic got dissenyat pel mateix que va idear la font de la plaça de missa.

Notícia bomba!

Es veu que la nostra alcaldessa no en té prou amb el parc Francesc Macià i amb el futur auditori. Les seves ànsies megalòmanes no estan prou satisfetes. Darrera la suposada remodelació del barri del Castell s’hi amaga en realitat el titànic projecte amb el qual vol passar a la posteritat: la creació d’una base espacial malgratenca. D’aquí a un any i mig se celebrarà el 40è aniversari de l’arribada de l’home a la lluna, i la nostra alcaldessa està capficada que la pròxima nau que hi arribi vingui de Malgrat. Fins i tot, en un amable gest, ha convidat a membres de la plataforma Salvem la riera de Malgrat a ser els primers a viatjar-hi. En aquesta fotografia, que ens ha enviat un fidel col·laborador, es pot veure com ja s’està construint la llançadora de coets.

Regidora Vega: "Me felicito"

Conte de Nadal del senyor Lluís

Vet aquí que una vegada, ja fa molts anys i molts decennis, el senyor Lluís passejava vora la riera dita de Can Feliciano. I va veure que uns homes malvats, per ordre de la malvada reina, tallaven els arbres. El senyor Lluís, que se’ls estimava profundament (els arbres, no els homes malvats) es va abraçar a una acàcia i va demanar als seus amics els ocells que anessin a avisar els habitants del poble. I els ocells ho feren, i els habitants vingueren, s’abraçaren als arbres, s’hi enfilaren, s’hi encadenaren i, afligits, sospiraven perquè no els tallessin.

Però la malvada reina del castell envià el seu terrible exèrcit a foragitar-los. Perquè la reina volia tallar els arbres i construir-s'hi un palau amb centre comercial a sota. La batalla durà moltes setmanes: els uns disparaven tríptics, els altres devedés. Semblava que allò no tindria fi.

Però va arribar Nadal i, mentre la reina guarnia l’arbre, d’entre les branques va aparèixer una mosca (collonera) i la va picar al nas, i li va insuflar altes dosis de bondat, comprensió i amor a la natura. I aleshores la reina es va adonar que s’havia equivocat, i va ordenar a l’exèrcit que es retirés, i va fer escriure als seus esbirros un munt de postals nadalenques per als seus súbdits en què els deia: "Perdona’ns".


I encara és l’hora que ara, a l’any 2153, els malgratencs gaudeixen de la riera verda que el senyor Lluís i els seus amics i veïns van salvar.

Bon Nadal!

Visca el tió quan caga!

Com pot ser que el nostre Ajuntament i alguns altres permetin la proliferació de pares Noël enfilant-se pels balcons de les cases, que inciten el pacífic ciutadà a treure l'escopeta d'anar a caçar i començar a gastar cartutxos! I tot això en aquestes dates de pau i felicitat... No s'entén.

La veritat del pacte PSC-PP

El nostre sistema educatiu és un desastre. L'informe PISA ho ha tornat a posar de manifest. I l'oferta televisiva és, amb algunes excepcions, una gran caca pudent. I sovint ens preguntem per què ningú no fa res per canviar-ho. ¿És que al poder ja li interessa formar ciutadans incultes, sense criteri ni opinió, per poder-nos manipular més fàcilment? La resposta és SÍ. Això que molts ja sospitàvem, ara, i per primera vegada, ho ha manifestat públicament un polític, o més exactament una política: la senyora alcaldessa de Malgrat Conxita Campoy. El PSC i el PP no han pactat per la riera, ni perquè les caps de llista vagin a la mateixa perruqueria. No. Han pactat per potenciar el fracàs escolar. I qui no s'ho cregui, que escolti aquest fragment del ple de dimarts:

Inserció laboral? Fracàs escolar?

Ha estat el d’avui un ple ple de misteris: que si reunions dels grups de l’oposició (abans del pacte PSC-PP) en què no se sap ben bé qui va parlar i qui no, que si pàgines web de partits polítics en què no se sap ben bé si s’indicava o no la procedència d’alguns escrits... L’altre misteri, encara per resoldre, és el del nomenament de la senyora Ana Vega com a regidora d’Inserció Laboral.
Ha dit la senyora Vega que ella, des d’aquesta nova regidoria, el que vol és tractar el fracàs escolar. En aquest sentit, “lo que intentarem moure des d’Inserció Laboral és des dels quinze anys en endavant. I el fracàs escolar també comença als quinze anys”.
Ni l’Ernest Maragall, en els seus millors moments, és capaç d’asseveracions tan incontestables. Tothom sap que la Primària és una bassa d’oli, i que amb l’ESO, si no estem al nivell de Finlàndia, és perquè algú fa malament les enquestes. I que és efectivament als 15 anys, ni abans ni després, quan els pobres adolescents són fulminats per una epidèmia imprevisible de fracàs escolar.
Creieu, estimats lectors, que la senyora Vega està treballant en una vacuna? O és que en tot plegat hi ha gat amagat?

(continuarà)

Vocabulari malgratenc (segon lliurament)

Malgrart: la font de la plaça de missa.

Malgrastar: forma de llençar diners dels malgratencs consistent a, per exemple, fer unes voreres noves a la plaça de Ca l’Arnau i, al cap de quatre dies, fotre-les enlaire per arreglar el carrer Passada.

Malgratar: allò que fan molts malgratencs quan alguna cosa els pica.

Malgratar-se els collons: allò que fan els malgratencs mascles quan els piquen els baixos o quan no tenen cap altra cosa a fer.

Malgrat tot: resignació pròpia del recontraciutadà malgratenc.

Afinitats

Una vegada més, desconcertats estem. Després de llegir en el bloc de la Neus les diferents intervencions en la reunió amb l'ACA (si ens les haguéssim inventat nosaltres no ens haurien sortit tan catxondes) només se´ns acut publicar això, que no té res a veure (o sí).

Aprengui lasherià amb la Mosca Collonera

Tot sobre l’entrevista de Ràdio Palafolls a la Conxita (i III)

Capítol 6: Les diligències

“Jo crec que les diligències estan ben fetes (...), jo crec que inclús van ser suaus, perquè podien haver escrit més coses de les que es van escriure (...). I la policia, que són professionals, no poden mentir en funció de la seva professió (...). Van demanar per declarar en el senyor Bosch, si s’hagués demanat per declarar en el cap de la policia potser també les coses haguessin sigut diferents.”

Primer: creieu que la Conxita ha castigat el senyor Bosch de cara a la paret?

Segon: el policia no pot mentir en funció de la seva professió, però, pot mentir, per exemple, en funció del temps que fa? O de si li pica o no alguna cosa, posem un gra, posem al cul?

Tercer: “podien haver escrit més coses de les que van escriure”. Hi estem totalment d’acord. Podien haver escrit, per exemple, “marsupial”. Senyor Bosch, de cara a la paret! Podien haver escrit, per exemple, “ortodontologia”. Senyor Bosch, de cara a la paret! Podien haver escrit, per exemple, “xirripitiflàutic”. Senyor Bosch, de cara a la paret!

Quart: vist el punt tercer, queda clar que les diligències van ser suaus. Les van rentar amb Perlan. Quina sort que tenim a Malgrat, amb aquesta policia que fa diligències suaus, fines, agradables, sedoses... mmmmm... quin gust...

I cinquè: “les diligències estan ben fetes”. Home: ben fetes, ben fetes... allò que es diu “mira que estan ben fetes”...

Tot sobre l’entrevista de Ràdio Palafolls a la Conxita (II)

Capítol 4: Els culpables

I així resulta que en aquest país només s’escolten els que criden. I, en aquest cas, qui són els que criden? "Els cinquanta o dos-cents que es manifestaven": cinquanta segons ella, dos-cents segons la policia local. Una gent que volen "conservar una herbeta, un arbre, un no sé què més". Que quan hom té un "no sé què més" l’ha de conservar, no sigui que se li torni un "no sé quantos".


Capítol 5: El calaix

Finalment la Conxita va deixar clara la seva intenció: "Jo aposto: el calaix de formigó tocant a les cases i coberta [la riera], com l’altre tram, per una qüestió de justícia, de passeig".

De justícia, de passeig,
i de cobdícia i safareig,
d’avarícia, quin mareig!
de malícia i mercadeig,
d’impudícia, quin cabreig!
de Letícia (ai no, que ha anat a bateig).

"I si no la volen de formigó la tapa de sobre que sigui de fusta, massissa perquè sigui més bucòlic." Posats a ser bucòlics, posem-hi també uns conillets dissecats i tenyits de rosa, que també fan molt medi ambient.

(continuarà)

El visitant número 10.000

Campassol & Feliciano vol premiar el visitant número 10.000 amb un extraordinari obsequi consistent en un lot de productes malgratencs: un fantàstic matí al despatx de l’alcaldessa fent de secretari, una meravellosa tarda en què haureu de convidar a berenar l’Ana Vega i una inoblidable excursió nocturna a la Pilona nedant amb la companyia d'una representació dels nostres regidors socialistes!
No s’hi val a badar: si ets el visitant número 10.000, fes-nos-ho saber!

Tot sobre l’entrevista de Ràdio Palafolls a la Conxita (I)

Estimats lectors: com que transcriure l’entrevista sencera resultaria una cosa feixuga de llegir, n’hem fet un resum. En negreta destaquem les paraules de l’alcaldesssa. La resta són els nostres comentaris objectius.

Capítol 1: L’ACA

"L’ACA no pot fer una proposta ocupant un carrer que és de Malgrat". És clar que no! Només faltaria! Un carrer que és de Malgrat! A qui se li acut ocupar-lo! El que és habitual, en aquests casos, és recórrer a un poble veí. Podríem agafar, per exemple, un carrer de Tordera i portar-lo aquí a Malgrat. Però, i si els de Tordera no es deixen? La solució ens la donava la mateixa alcaldessa: "Ja veurem l’ACA com s’ho fa per fer un carrer dintre el terme de Malgrat". Si no pots ocupar un carrer que és de Malgrat, i a Tordera no te’n deixen cap, fes-te’l tu mateix. Però aquests de l’ACA no paren: "l’ACA s’ha posat en un berenjenal". No ens estranya que la Conxita denunciï que l’ACA "ha anat canviant de discurs": primer ens pensàvem que es volia posar a la riera, després resulta que vol un carrer i al final acaba en un berenjenal!


Capítol 2: La pasta

I ja se sap: arreglar un berenjenal val una pasta, i "no es pot gastar diner públic alegrement si no cal". Aquí cal aclarir que els devedés que fa l’Ajuntament sí que calen, i que els 5496,63 euros que ha costat el de la riera només és xavalla. Parlant de diner públic: el teatre auditori costarà setze milions d’euros.


Capítol 3: La mani

Per tot plegat, l’alcaldessa es planteja la possibilitat de convocar una manifestació: "Què volen, que ens manifestem? I que fotem 2000 persones al carrer?" Home: dues mil persones al carrer... Hauran de buscar un dia que no jugui el Madrid per la tele, o que no jugui a tennis en Nadal (que és del Madrid), o que no corri l’Alonso (que és del Madrid) o que no jugui la selecció espanyola (que també és del Madrid). Vaja, que ho tindran complicat. I, en qualsevol cas, "llavors ens escoltaran? O és que només s’escolten els que criden, en aquest país, i els que callen i donen arguments no?" Un dia vam intentar escoltar un que callava, ho vam provar amb el sonotone i tot, i no ens en vam sortir. Però és clar que nosaltres no som alcaldesses!

(continuarà)

Tots amb la Marató (l’Ajuntament no gaire)

Pel mercat de Palafolls corre la brama que uns d’unes ampes d’unes escoles de Malgrat van anar a la regidora d’Educació a demanar col·laboració de l’Ajuntament en unes activitats que han organitzat per a aquest dijous 6 de desembre en suport a la Marató de TV3. I es veu que la regidora, que també ho és de Solidaritat, els va dir que l’Ajuntament no dóna diners per recollir diners. I es veu que no els ha ajudat en res. Nosaltres creiem que no és que hi hagi mala fe, i ara! No és que hi hagi deixadesa, noooo! No és que la regidora sigui una mica rata, pots comptar! El que hi ha és que no tenen quartos. Ja ho diu la dita: "Fes devedés i et quedaràs sense calés".

"El meu home no m’hi arriba"

Parlant dels que volen una riera verda amb un bypass, la Conxita, en unes sucoses declaracions (encara xalem!) a Ràdio Palafolls, s’ha empescat aquest símil:

"Això és aquell que diu: jo vull un anell, el meu home no m’hi arriba i li trenco l’aparador i l’aconsegueixo".

Estupefactes estem. D’una banda, comença com un acudit de l’Eugenio ("el saben aquell que diu...", "això és aquell que diu..."). Després, això de "el meu home no m’hi arriba". A on, "no m’hi arriba"? La Pepita diu que no està bé que la nostra alcaldessa vagi per les ràdios dels altres pobles parlant de sexe i marranades d’aquestes. I a nosaltres ens sembla que té raó: l’alcaldessa ha d’estar per altres temes. Ara: si un home no hi arriba, tampoc cal agafar-s’ho tan a la valenta i trencar l’aparador! Per cert: com el trencarà, si no hi arriba? Ho preguntarem als de l’ACA.
En resumint, no entenem que té a veure tot això de l’anell i el que no hi arriba amb els que volen una riera verda amb un bypass.

"Tat-ta tot-teria!"

Un altre moment estel·lar de l'últim ple de l'Ajuntament. Per una vegada, sense comentaris, i sense que serveixi de precedent. Sense comentaris nostres, és clar: vosaltres direu...

A Can Feliciano, un Corte Inglés! (Valoració de la nostra quarta enquesta)

El poble de Malgrat es caga a les calces! Una bona part dels malgratencs es decanten per l’opció "Ho sé però no contesto". Però de què tenen por? Que hi ha orelles enganxades a l’altre costat de cada paret? Que hi ha ulls espiant a cada pany de porta? Que hi ha telèfons punxats?

També s’ha de dir que els valents que s’han atrevit a opinar han manifestat majoritàriament que el que volen a l’arbreda és un Corte Inglés! Riu-te’n, de les botiguetes que hi vol fer posar l’alcaldessa!

Regidors socialistes per frenar el canvi climàtic

Demà es farà la tradicional encesa de llums pròpia d’aquestes tradicionals festes nadalenques, i el nostre tradicional Ajuntament socialista, i concretament la també tradicional regidoria de Medi Ambient, ho aprofita per donar-nos, a través, com és tradició, de la web municipal, una sèrie de tradicionals consells per a una “il·luminació ornamental nadalenca responsable”.

Deixant de banda el tradicional dels collons, hem de dir que, d’aquests consells, n’hi ha un que ens ha cridat especialment l’atenció. Diu així: “Per Festes, engalanar i guarnir places, carrers, façanes i llars sempre que es pugui amb objectes decoratius no lluminosos”. Se’ns acut que, per exemple, podrien posar un regidor a cada carrer: diuen que aquests regidors socialistes que tenim són gent una mica il·luminada. I l’alcaldessa, que, diuen, és una llumenera, que es posi dalt de la torreta del castell. Veureu quina il·luminació! Veureu quin estalvi!

"Se m'enfilen del màstil"

Un moment estel·lar de l'últim ple de l'Ajuntament:Hi ha unes quantes seqüències que ens criden especialment l'atenció:

· "No us poseu al barco que es pensaran que és una manifestació". Un que hi entén ens ha explicat que aquesta gent del barco, a més del servei d’extracció de sorra, fan el servei de manifestacions en alta mar. Perquè, és clar, si et vols manifestar per un arbre, vas caminant o amb moto allà on hi ha l’arbre; però si et vols manifestar per un llobarro, què fas? Te n'hi vas nedant? No cal: aquests del barco t’hi porten. És bo de saber.

· "Com us vegin a vosaltres segur que no us deixen pujar". I és que aquesta gent de l’oposició es veu que van una mica deixats. Fins i tot n’hi ha un que porta barba. I així ja se sap que no es pot pujar a un barco d’aquests: la Conxita hi va anar amb vestit de còctel i talons, que ella sí que en sap, d’anar pel món!

· "Se m’enfilen del màstil". És ben sabut que els regidors de l’oposició últimament estan que s’enfilen per les parets. I això quan no s’enfilen a un arbre! Vaja, que hi ha tendència a enfilar-se. Diuen les males llengües que per la Festa Major aquesta que ve tots els de l’oposició es vestiran amb mallots i faran algun número de circ imitant l’Spiderman. Deu ser per això que la Vega ha deixat l'oposició i s'ha passat al govern. Honradament, que diria ella, creiem que això d'enfilar-se no deu ser el seu fort.

Vocabulari malgratenc (primer lliurament)

Recontraciutadà: malgratenc escaldat que ha vist com fotien a terra la torre de Can Campassol, com tallaven una pineda i feien el Quintasol o com es carregaven la Fàbrica de l’Aigua, i que encara té humor d’enfilar-se a un arbre o opinar en un bloc.

Esbirro: persona a qui la Conxita ordena que entri en els blocs de recontraciutadans malgratencs i hi deixi la cagaradeta anònima; i ell -l’esbirro- ho fa.

Entitat: grup de malgratencs que fan per amor a l’art allò que en alguns casos haurien de fer els de l’Ajuntament que cobren un sou cada mes.

Aixix: les coses com s’han de fer segons el regidor Valentín (vegeu Rap d’en Valentín)

La ràdio plural

Prem la tecla "Play" i escolta Ràdio Malgrat!

Inserció laboral

Aplaudim la iniciativa de l’Ana Vega: com a nova regidora d’Inserció Laboral, el primer que ha fet ha estat inserir-se ella mateixa dins l’Ajuntament. I amb un bon sou, diuen pel mercat de Palafolls, de més de dos mil euros. Ben fet: els polítics han de predicar amb l’exemple.

Obrim botiga! (2)

I aquests que volen espais verds, que no es preocupin. Ens han dit que ha dit la Mérida (nom que també es presta a anagrames) que per Nadal la seva regidoria, la de Medi Ambient, regalarà testos a tots els membres de la Plataforma, i així, qui vulgui un espai verd, que se'l faci a casa seva i no emprenyi.

Obrim botiga! (1)

Veient l’èxit que està tenint aquest blog, pensàvem que podria ser una bona idea obrir botiga. Per allò del merchandising: hi podríem vendre samarretes, tassetes i altres punyetetes amb motius colloneros. Però el que no sabíem és on obrir-la, la botiga. I un cop més haurem d’estar agraïts a la Conxita que, com a bona alcaldessa, sempre està amatent a solucionar els problemes dels malgratencos/-enques: ens ha dit un que un altre li ha dit que l’altre dia la Conxita va fer una reunió amb els veïns del carrer A Reir (ens sembla que ho hem escrit al revés), que els va parlar meravelles del seu projecte i pestes de l’altre i que els va dir que qui sap, que el que ara és un calaix de formigó després es pot tapar i els veïns podran posar botiga. Aaaaara ho entenem tot, Conxita. Per què no ho dius en un ple, això? O en el butlletí municipal? Tanta discreció i tant de cuento amb la seguretat... I, mentrestant, nosaltres, perdent el temps mirant locals comercials aquí i allà per a la nostra botigueta. Ara ja ho tenim clar! Parlarem amb algun veí del carrer aquell que hem dit a veure si ens fa un lloguer bé de preu! Ah: i que s’afanyin a enformigonar i tapar, sisplau! Que el que avui és negoci, demà potser ja no ho és!

Ajuntament Returns: el DVD definitiu!

Adéu a les acàcies

Ara que el PSC ha pactat amb el PP, ja podem anar dient adéu a les acàcies invasores, al·lòctones, malaltes, podrides, perforades, plenes de fongs i de tèrmits, inclinades, descalçades i moltes altres coses, cap de bona, pobretes, de Can Feliciano.
Però ens queda el consol que després d'enformigonar hi replantaran espècies autòctones. Potser seran com aquests exemplars que podem veure al passeig de mar. Segur que deuen ser autòctons: altres mèrits no els sabem trobar.

"Ai, que és maco!"

Fa deu dies, escoltàvem el ple de l'Ajuntament i de cop i volta sentim que la Conxita diu a en Las Heras: "Ai, Déu meu! Ai, que és maco...". I en aquest moment ens va passar allò que diuen que en un segon et vénen mil coses al cap, i el que ens va venir al cap va ser que l’alcaldessa li llançava floretes a en Las Heras, vam pensar "honradament" -com diria la Vega- que a l’Ajuntament es vivien uns moments romàntics, que d’això se’n parlaria més que del "cessament temporal de la convivència conjugal" de la infanta ploramiques i el Marichalar -que nosaltres, aleshores, ja ho sabíem, això de la separació...- Però la Conxita va acabar la frase: "Ai, que és maco... veure els toros des de la barrera!"
I vam veure que la cosa no anava precisament de tirar floretes... Decebuts, demanem que es declari Malgrat població antitaurina.

Sopar gratis i no cal dur truita

L’Ajuntament, animat per l’èxit del seu DVD -dels més vistos últimament a YouTube-, en prepara un altre. I molt més ambiciós. Perquè això del pacte del PSOE amb el PP a Malgrat, es veu que a Madrid no ho veuen clar -en Rajoy i companyia, no ho veuen clar.- I la Conxita els vol convèncer. D’aquí aquest nou DVD. Sembla que aquest cop sí que hi sortirà l’alcaldessa, però li fan falta extres, perquè ella vol sortir acompanyada de gent guapa. Vaja, que faran un càsting. I com que estan picats amb això de la truitada popular de la Plataforma "Salvem la riera de Malgrat", que es veu que ha tingut un èxit apoteòsic (tres-cents assistents segons l’organització, deu mil segons la Policia Local), corren rumors que convidaran a sopar al Cortijo -es nota que van granats- a tots els assistents al càsting que jurin sobre el Sagrat Butlletí Municipal que no han participat en cap mobilització de la Plataforma o que ho han fet i se’n penedeixen i no ho tornaran a fer mai més. Qui, a més a més, pugui afirmar sense envermellir que li agrada la font de la plaça de missa, tindrà també carajillo gratis i una frase a la pel·lícula. Si en són, de la gresca, aquests de l’Ajuntament!

Xocolata, truita i coca

Com se passen! El peix, ens agrada prou, encara que sigui de riu. Ara: amb la xocolata i la coca n’han fet un gra massa. No és manera de formar el jovent. Després passa allò que diu la cançó de Viuda Serrandez i Fills: "La joventut catalana es droga". I encara volen, i ho demanen en un bloc que tothom pot visitar, fins i tot la brigada de narcòtics de la Policia Local, que els n’hi portin, que n’hi ha d’haver per tothom!
Però nosaltres no hi faltarem, que diuen que és per ajudar uns denunciats. I no ens estranya que els denunciïn, amb aquestes coses que fan: diuen que un fins i tot es va atrevir a mirar un arbre! Insensat! Poca-solta! Delinqüent!

Ja tenim DVD!

Quina decepció, el DVD de l’Ajuntament! Però si no surt la Conxita! Que no n’havia de ser la protagonista? Realment, el director que ha fet això no en té ni idea. Ni guanyarà cap Oscar. Amb tot el talent que hi ha dins l’Ajuntament i no aprofita ni Conxites ni Valentins ni res!
Tot i així, al DVD hi ha detalls que no estan gens malament. Està bé que es parli de les “innombrables riuades al llarg dels anys” que ha provocat la riera. Tots recordem les quatre de l’any passat, amb aquella bonica imatge de la Conxita sortint amb barca del balcó de l’Ajuntament. O les vuit riuades del 2005, quan l’escola Fonlladosa, un matí d’abril, va despertar a La Pilona (la pedra, no la llibreria). I això per no parlar del 2003, que hi va haver riuada dia sí dia no, que van estar a punt de fer la Copa Amèrica de vela al nostre poble.
També ens ha agradat veure aquella imatge de la riera de Canet enformigonada i plena de grafittis. Quines ganes tenim, tots els malgratencs/-enques, de tenir un gran calaix de formigó a Can Feliciano perquè el jovent hi foti pintades de banda a banda! I que quan baixi l’aigua, s’emporti la pintura i ens tenyeixi el mar de coloraines. Que contents estaran els turistes i els hotelers amb una tan espectacular visió!
I encara ens han agradat més aquells dos testos que posaran a Can Feliciano, aquells que en el DVD surten del terra sense que t’ho esperis. Creiem, però, que aquest efecte només l’haurien de fer els diumenges i festes de guardar: cal estalviar energia i tant de puja i baixa segur que costa un ronyó de la cara. I, és clar, haurien de senyalitzar-ho: no sigui que algú s’hi foti de lloros.
Per altra banda, no ens ha acabat de convèncer això que al costat del calaix de formigó hi vulguin posar vegetació de ribera per fer un passeig fluvial. Això no s’entén. Passeig fluvial? El que hi han de fer és un passeig industrial ben modern! Trobem que al costat del formigó el que hi escauria són fanals, reixats, escultures d’aquestes modernes de ferro rovellat i alguna màquina vella d’aquelles que hi ha a les rotondes.

L'alcaldessa i la llengua

Més paraules de la Conxita en el ple de dijous: "s’estan treballant vàrios flancs o ales, no sé com es diu la paraula correcta, per poguer fer aquesta obra holgadament". Ja anaves bé, Conxita: "flancs" o "ales" són correctes tots dos. Ara: el "vàrios" del davant i el "poguer" i l'"holgadament" posteriors... Caldria buscar-hi alternatives.

No es pot menysprear, però, la contribució de l’alcaldessa a la bona salut de la nostra llengua. Sembla ser que, dins del nou pla de normalització lingüística impulsat per l’Ajuntament de Malgrat, la nostra alcaldessa inclourà en cada ple un refrany català. El d’aquest mes va ser: "Parla de tant per cent i enganyaràs a la gent".

"En algun puesto"

"Deixa’m dir la paraula carinyosa perquè no em diguin demà en algun puesto que l’alcaldessa parla malament". Paraules de la Conxita quan ja es duien més de dues hores del ple de dijous. Que l’alcaldessa parla malament? Deixem-ho per demà i centrem-nos amb el "puesto". Quin deu ser aquest "puesto" on es parla de si l’alcaldessa parla bé o malament? Potser Ràdio Malgrat? Potser el butlletí municipal? Potser el mercat de Palafolls? Potser el programa d’en Bassas? Potser l’Institut d’Estudis Catalans? O potser és que quan diu un "puesto" es refereix a un "post", que és una entrada en un bloc? Farem el paper de la Ventafocs quan li proven la sabata: "Potser sí, potser no, potser sí que era jo".

Un ple com una casa de pagès: breus (II)

· "Jo sempre dic el mateix". Paraules de l’alcaldessa. No entenem, doncs, que un ple hagi de durar més de quatre hores. I això després de 30 o 40 anys que deu portar la dona a l’alcaldia!

· De totes maneres, hi va haver intents perquè el ple fos més curt. Així el presentava en Creus per als oients de Ràdio Malgrat, posant-hi molta emoció: "Arriba el secretari en aquests moments; a continuació l’interventor; i senyores i senyors ja hi som tots, em sembla que no falta pas ningú i, per tant, tancaré el meu micròfon i obrirem el micròfon de sala a l’espera, doncs, que, en uns instants, l’alcaldessa doni el ple per aixecat". El ple per aixecat! Val a dir que potser l’home en va voler fer un gra massa: encara no s’havia llegit ni l’ordre del dia -ho havia fet en Creus per als seus oients, però això no compta, oi?

Un ple com una casa de pagès: breus (I)

· Veient els pobres resultats del ple anterior (un 0,23 % de "share"; vegeu l’entrada "Un prodigi de loquacitat"), la regidora del PP Ana Vega es va desmelenar amb una intervenció, a propòsit dels pressupostos, de 5 minuts i 46 segons, que fa miques totes les estadístiques imaginables i per imaginar.

· En el seu ple de comiat, el regidor d’ERC Marc Monguilod va assolir el repte de formular tres vegades la mateixa pregunta i obtenir tres vegades la mateixa resposta de la regidora Carme Aubanell. Potser encara hi serien si no fos perquè l’alcaldessa va liquidar la qüestió amb un definitiu "l’han entès, lo que ha dit? Perquè si no els hi explico jo!" I tot i que sigui un element secundari, us direm que la pregunta es referia a la supressió del casal d’hivern.

· Ho hem de reconèixer: si un ple és un western, la Conxita és en John Wayne.

Cabòries

Cabòries! El regidor Valentín amb prou feines va obrir la boca en el ple maratonià de dijous. Nogensmenys deu estar fent un curset de català amb en Montilla. Quins àdhucs!

Prova pilot

Passejant per Malgrat, hem descobert, a cada extrem del mateix carrer:


Gent que hi entén ens assegura que es tracta d’una prova pilot per fomentar el gust per la lectura, ara que una enquesta diu que més d’un 40 % dels joves a partir de 14 anys no llegeix res de res. S’ha descobert que escriure el mateix text a cada placa d’un carrer, si el carrer és llarg, fa perdre l’interès del lector. Imagineu-vos el carrer d’Aragó de Barcelona: hi passes amb autobús i a cada cantonada vas llegint “Carrer d’Aragó”, “Carrer d’Aragó”, “Carrer d’Aragó”... Quin avorriment! És clar que deixes de llegir!
És per això que s’està realitzant a la nostra població aquesta prova pilot. Han començat amb aquest carrer i seguiran amb d’altres. Ben aviat podrem llegir a les plaques de les diferents cantonades del carrer del Carme coses com “Carrer de la Carmeta”, “Carrer de Camel”, “Carrer del Carmel de Maduixa”, “Carrer del Karma” o “Carrer del Carmen Sevilla”. Es tracta sempre de buscar variacions sense que es perdi la capacitat identificadora del nom. Per això, en aquest cas, descartaríem, per exemple, la possibilitat “Carrer del Cromo”, tot i que, amb fenòmens com el Centre Cultural o la font de la plaça de missa, seria una denominació molt adient.

"L'ensenyo per la ràdio"

Paraules de l'alcaldessa Conxita a Ràdio Malgrat, fa cosa de deu dies, al programa "Línia directa":

"Però me vols parlar de la riera o vols parlar del meu caràcter? Perquè si vols parlar del meu caràcter l’ensenyo per la ràdio, també, perquè el que em coneix me coneix i el que no em coneix no em coneix."

Què deu voler dir, amb això d’ensenyar el caràcter per la ràdio? Marranades no, sisplau! Es comença ensenyant el caràcter i s’acaba ensenyant...

I sobre tanta repetició de "coneix", ens preguntem: es refereix al "coneix de la suert"? O al "coneix" Bugs Bunny?

Ambdues qüestions ens preocupen.

"Tú eres Juan Piña, yo soy... boy"

Dimarts passat va aparèixer publicat a "El bloc de l’arbreda" un missatge al mòbil, anònim, que havia rebut un membre de la Plataforma. En reproduïm la transcripció:

"Hola buenas noches, me parece que te estoy llamando bien, ¿tú eres Juan Piña, verdad? Bueno, pues mira, te llamo porque me he enterado de la reunión extraordinaria de esta noche, y yo solo tengo que decirte que yo soy... voy a favor del Partido Socialista de Catalunya y a mí me parece que lo que se está haciendo es muy vergonzoso, que teneis que valorar más esa alcaldesa que teneis en Malgrat de Mar porque como ella no teneis a nadie. O sea que..."

Hem de reconèixer que l’anònim diu moltes veritats, totes innegables. Algunes són veritats del “montón”, d’aquelles que no cal pensar gaire abans de dir-les. Per exemple “buenas noches” i “esta noche”: quan va trucar era negra nit. També “te llamo”: ha quedat evidència que el va “llamar”. També “esa alcaldesa que teneis en Malgrat de Mar”: efectivament, a Malgrat tenim alcaldessa.

Altres veritats que diu són ben grosses i fruit d’un llarg procés d’anàlisi i reflexió per part de l’anònim. Per exemple “porque como ella no teneis a nadie”. Gran veritat que ens tranquil·litza i reconforta. Una altra: “lo que se está haciendo es muy vergonzoso”. Nosaltres també ho pensem: tallar arbres, posar denúncies, publicar butlletins, anar dient “no” i més “no”. Vergonyós. I tant!

Passem al capítol de les veritats a mitges: “tú eres Juan Piña”. Anònim: el “Piña” l’has encertat, però el “Juan” no. Si no saps de què va, pregunta-li al Carod.

Però, entre tanta veritat, hem descobert, després d’hores i hores d’anàlisi exhaustiva, una cagada de l’anònim: “solo tengo que decirte que yo soy... boy”. És evident que qui va transcriure el text va posar, equivocadament, una “v” en comptes d’una “b”. Aquí l’anònim ha volgut enredar en Piña. Ha volgut que es pensés que era un noi, un “boy”, qui el trucava! Xata: la veu et delata! A nosaltres no ens enredes!

Finalment, uns mots que ens veiem obligats a aclarir perquè podrien ser mal interpretats: “O sea que...” no és aquí cap expressió amenaçadora: hem descobert que significa “bona nit i tapa’t; et deixo que se’m crema el sofregit” en castellà de Reykjavík, que és el que parla l’anònim. La pista que ens ha portat a aquesta conclusió és que en aquest dialecte d’una “assemblea” se’n diu “reunión extraordinaria” i “a favor del Partido Socialista de Catalunya” significa, com tots ja heu entès, “ballo flamenc de dotze a una i sardanes de tres a quatre”.

No ens quedarem sense sorra

Els grups municipals d'ERC, CiU i ICV-EUiA van presentar en el ple del mes passat una moció conjunta per demanar la paralització d’una actuació de regeneració de la platja de S’Abanell de Blanes amb sorra de Malgrat.
Hem posat la nostra gent que hi entén a investigar el tema i us hem de dir, recontraciutadans malgratencs, que podeu estar tranquils, que no hi ha perill, que mentre continuïn treballant a aquest ritme i amb aquestes màquines no ens quedarem pas sense sorra. Es veu que totes les màquines grosses de Catalunya estan treballant a les obres de l’AVE.

Qui creus que hauria de ser el pròxim alcalde de Malgrat? (Valoració de la nostra tercera enquesta)

Sentinella alcalde! Sentinella alcalde! Malgrat t’aclama! Un 64% dels vots! Majoria absoluta!
Si ets generós i vols fer un govern obert i participatiu, sempre pots posar en Pablo del Quijote (19% dels vots) de tinent d’alcalde o de regidor de festes i convits.
La resta de candidats han tret uns resultats molt pobres. Sobretot la Zenobia Camprubí (2% dels vots): les males llengües diuen que últimament se la veu com absent.

Art postal

El Malgratot és un crack de l'art postal.
La seva última creació, "De rodes de molí, carros i DVD's", algun dia tindrà un lloc destacat en el futur museu de Malgrat.

Tardor de teatre

La Pepita està indignada amb els cartells de la programació de la Tardor de Teatre: "On són els noms de les companyies? Vejam: qui el fa, aquest teatre? I l’última obra que faran, ¿es titula “Marc i Paula”? O són els actors, que es diuen així? Potser és que són de Malgrat! I una altra cosa: els noms dels autors de les obres, què? O és que són tres drames anònims?"
La Pepita no ho acaba d’entendre. Nosaltres creiem que si no hi han posat aquesta informació és simplement per estalviar tinta i diners. Diners que necessiten per fer altres coses de més profit per al poble: butlletins informatius, un DVD o si cal una pel·lícula en 3D.

"El ogro que sempre diu que no"

Sembla ser que la nostra alcaldessa últimament també està fent amics als pobles veïns. Ahir al ple municipal de Palafolls es va parlar força de la senyora Campoy a propòsit d’un tema de claveguerams. El més contundent va ser el senyor Óscar Bermán, del Partit Popular de Palafolls: “Jo he parlat amb ella. És el ogro: ‘No, no, no, no, no, no!’ Algo té que passar aquí.” I tant que passa, aquí, senyor Bermán! Sap què passa? Que l’alcaldessa vol fer un DVD: Shrek 4.

Sàvies paraules

Molt interessant, el programa d’ahir a Ràdio Malgrat sobre la Plataforma. Podem afirmar sense por d’equivocar-nos que es van dir grans veritats, com aquesta, a càrrec d’en Paquito Márquez:


"A un arbre li costa molt, moure’s."

Sàvies paraules, les d’aquest noi. Es veu que a Malgrat també tenim gent que hi entén, d’arbres! A veure qui és el guapo o la guapa que té arguments per contradir-lo! Fins i tot l’alcaldessa, que últimament sembla que s’hagi empassat el llibre Aprenda a decir no, s’haurà de mostrar d’acord, crèiem, amb l’afirmació. A veure si en aquestes paraules hi haurà la llavor del consens!

La dificultat d'arribar al final

Una pregunta -de les difícils- d’en Creus a l’informatiu dedicat a la Plataforma:

En relació a això que diu en... en... en Paquito evidentment eh... tota aquesta gran... eeeeh... bé, tota aquesta gran... discussió que hi ha hagut des de... des de l’inici, arribarà un moment que s’arribarà a un punt i final, que s’arri... que s’arribarà al final... de... d’aquest trajecte. Tant si al final, si s’escolleix un projecte o s’escolleix l’altre, és una cosa que... que bé, arribarà doncs aquí, a un final, Joan?

Li ha costat més arribar al final que a un tren de rodalies de la RENFE! Serà que l’home va de bòlit ara que també exerceix de secretari de l’alcaldessa? Fixeu-vos què li va dir la Conxita, l’altre dia, al programa “Línia directa”, responent a una oient que demanava sobre la nova antena de televisió:

“Me comprometo que demà aniré a... -Creus, fes-m’hi pensar- a l’Ajuntament, mirarem exactament el dia, i que ho pogueu sapiguer-ho perquè pogueu canviar l’antena...”

Quatre arreplegats

Jaume Marès, representant de la Plataforma "Salvem la riera de Malgrat", ha dit avui a l’emissora local: "Aquí a Malgrat hem tingut la sort amb aquesta qüestió [es refereix a la mobilització per salvar l’arbreda i la riera] de poguen-se arreplegar un bon nombre de gent..." Ja ho deia, aquella, que eren uns arreplegats! Veieu com al final tothom està d’acord? I no és maco, això?

Paraula de polític (ajudeu-nos, Senyor)

José Luis Rodríguez Zapatero, president del govern d’Espanya: “Apoyaré el estatuto que apruebe el Parlament de Catalunya”

Conxita Campoy, alcaldessa de Malgrat: “Si vostès em porten un ingenier que firmi que una alternativa a aquest projecte tindrà el mateix cabdal i no hi haurà problemes, jo els hi aceptaré” (raó: aquí)

I el burro, què en pensa?

L’advocat que representa el burro català que suporta el pes (i no ens referim al pes físic) de l’alcaldessa i de la plataforma de l’arbreda diu que la situació és insostenible per al seu client, que ja n’hi ha prou, que tots plegats facin el favor d’una vegada de fer això que no paren de repetir i repetir una i mil vegades: baixar del burro. Que el burro no pot més. Que si és necessari portaran el cas a la justícia ordinària. I que ja ho han denunciat a la societat protectora d’animals.

Assemblea

S’han reunit la plataforma "Salvem la riera de Malgrat" i la plataforma "Salvem l’arbreda de Can Feliciano" per decidir si han de defensar la riera de Palafolls o la de Sant Genís (o totes dues).

Acudit

Un li diu a un altre:
- Saps qui vindrà avui a l’assemblea de la plataforma de l’arbreda per fer-ne el seguiment informatiu?
Contesta l’altre:
- En Creus!

Lliçons de democràcia

Més declaracions de l’alcaldessa a Ràdio Malgrat: "Si accepta vostè [es refereix a l’ACA, uns que abans eren amics seus] una moció per minoria (...), ara també accepti aquesta minoria, o aquesta majoria, digue-li com vulguis".
Doncs la Pepita diu... (últimament diu moltes coses, la Pepita, deu voler fer campanya per a la nostra enquesta i arribar a alcaldessa. Si de cas, voteu-la una mica a veure si calla uns quants dies.) Com anàvem dient, la Pepita diu: "Doncs jo, si mai arribo a manar, a la majoria li diré maionesa, i a la minoria, minipímer."
Vaja, que si la Pepita fos l'alcaldessa, en un cas com aquest hauria dit: "Si accepta vostè una moció per minipímer, ara accepti aquest minipímer, o aquesta maionesa, digue-li com vulguis".

A veure qui els té més grossos

Declaracions de Conxita Campoy a l’informatiu de la tarda de Ràdio Malgrat:
“Que vingui [l’ACA] a Malgrat, que expropiï el carrer, que faci lo que calgui quan tingui que fer tots els tràmits i que fagi lo que hagi de fer”.
Per si no s’entén, ho traduïm al llenguatge taurí: “ACA, ven p’acá, si tiés güevos”.
Per si encara no s’entén, ho traduïm al llenguatge del western (cal imaginar-se la Conxita en plan John Wayne): “Desenfunda, forastero!”
Per altra banda, no hem trobat ningú que entengui del tema expropiar carrers.

La Conxita ha dit que no, visca la revolució!

Ja ens ho venia dient la Pepita: “Que us pensàveu que baixaria del burro o què? Santa innocència! Que no ho veieu, que aquesta dona és pitjor que en Pere Botero, que allà on posa la banya no la treus ni amb tres en uno! I després vénen amb aquests cuentos de la participació ciutadana! I a la que obres la boca t’hi foten un esparadrap! Quina governanta! Ni la Rottenmeyer, tu!”

Ràdio Malgrat, "la seva"

Escoltem l’informatiu local i comarcal de Ràdio Malgrat d’avui dimarts a les set de la tarda. Les notícies més destacades que passen al nostre poble són: que d’aquí a quatre dies s’inaugura la llar d’infants “Els Fesolets”; que aquest mes d’octubre tornen tres programes de Ràdio Malgrat i s’entrevistarà un exfutbolista; que l’associació de diabètics de l’Alt Maresme va organitzar ahir una conferència sobre l’ull diabètic; i que l’associació de dones de Malgrat organitza una sortida per anar a veure l’espectacle “Mamma Mia” d’aquí a dos mesos.

Tooooooouma informatiu!

No haurà pas passat res més, ahir al vespre o avui? Nooooooooooo!
No hi va pas haver ahir a la nit cap assemblea per parlar de cap projecte? Nooooooooooo!
No hi ha hagut pas cap declaració de l’alcaldessa dient que no i que no i que el projecte és una barbaritat i que no i que no? Nooooooooooooo!

És estrany, perquè un que ho ha sentit ens ha dit que els informatius de Ràdio Palafolls avui no parlaven gairebé de res més que no fos d’assemblees, projectes, rieres i Can Felicianos. Estan bojos, aquests palafollencs!

El rap d'en Valentín

Tot s’aprofita. Fins i tot les intervencions del regidor socialista Valentín en l’últim ple. Heus aquí el millor esdeveniment musical malgratenc del 2007 juntament amb els festivals de corals i bandes.


Arribarà “Quatre cosetes” al número 1 dels 40 Principals? S’animarà en Valentín a participar a Operación Triunfo? Insistirà a la Conxita que hi torni a haver Barraques la pròxima Festa Major per poder-hi actuar ell?

Embarbussament dedicat a Ràdio Malgrat

A qui creus que creu en Creus, quan creu? Perquè en Creus sempre creu, no ho creus? Quina creu!

"Va anar-hi d'amagat"

Llegim en el blog de l’arbreda un comentari de l’eminent historiador malgratenc Joan Bosch que ens té ben intrigats:

“Tenim altres fonts d'informació. Fins i tot en tenim una que ens ha explicat que una alcaldessa que ens representa a tots va anar-hi d'amagat, com un anònim qualsevol" [es refereix a la reunió amb l’ACA].

Ai, carai! Si n'és, d'espavilada, aquesta alcaldessa! Hi va anar d'amagat! Que potser es va disfressar, com fa en Mortadel·lo? Potser de porta? Podria ser aquesta la imatge de quan es dirigia a la reunió?


O potser va optar per una més discreta disfressa de peix?


O és que es va camuflar de torradora de pa per escoltar la reunió darrera la finestra?


També hi ha la possibilitat que es prengués algun beuratge per tornar-se invisible:


De totes maneres, el més probable és que no arrisqués tant i fes com l'home de la foto: escoltar a través de la paret.


I és que en són, de la gresca, aquests de l'Ajuntament!

Es busca gent (urgent!)

Un de la plataforma que vol salvar la riera, que no direm qui és, ens demana que fem una crida per trobar gent per formar les comissions de treball de la nova assemblea. Perquè no hi pugui haver cap mena de reticicència ni susceptilibilitat, cal que els interessats compleixin els següents requisits:
- No estar afiliat a cap partit polític ni simpatitzar amb cap.
- No ser amic de ningú de cap partit; millor encara, no conèixer ningú de cap partit ni ningú que conegui algú d’algun partit. Millor no conèixer ningú.
- No ser ni prim ni gras, ni menjar poc ni molt, que sempre es pot malinterpretar.
- No ser pobre ni ric ni tenir un jeep.
- No tenir fills (que no es pugui dir que són utilitzats com a escuts humans).
- Veure vi, però poc; i millor rosat.
- Si pot ser, no tenir sexe; no sigui que titllin les comissions de masclistes, feministes, homòfobes, misògines o qualsevol altra bestiesa.
Tots els qui compliu amb aquests requisits, contacteu amb la plataforma.

Torna el NODO

"...I serà aquesta qualitat la que ens permetrà assolir un renom important de la vila de Malgrat de Mar en el món musical." (Conxita Campoy i Martí, alcaldessa de Malgrat de Mar; fragment de la presentació del programa de la "Tardor de música")

N'hi ha per llogar-hi cadires!

Si l’interès de l’Ajuntament per les activitats culturals del poble es mesura pel nombre de cadires que hi posa, està clar que els de la Casa Gran consideren que al malgratenc/enca li interessen més les cuixes de les majorettes (més de 300 cadires aquest diumenge al parc Francesc Macià) que recolzar la nostra llengua (una trentena de cadires a Can Campassol el cap de setmana anterior per al recital de poemes del Correllengua).

Festival de Corals: ja ho sabem tot

A petició dels nostres lectors, ens hem informat sobre el Festival de Corals. Un que hi era ens ha explicat el següent: que en la categoria de veus infantils quan anaven a donar el primer premi van dir que no i van donar el tercer i el tercer el van donar al Cor Infantil de Sant Cugat del Vallès i els de Sant Cugat es veu que es mereixien almenys el segon que el refilets que feien eren de campionato i que el segon en van donar dos de segons en diuen ex-equo un pel Cor Vivaldi de Barcelona i un altre pel Cor Amics de la Unió de Granollers però les criatures no sabien què vol dir ex-equo i es pensaven que era un cavall i es van fer il·lusions però després només els van donar un diploma i tot van ser brams pobres criatures i apa cap a casa. I en la categoria de veus femenines es veu que no hi havia gaires veus femenines i de candidates al tercer premi no hi va haver ningú i el segon premi el van donar al Cor Voxalba de Barcelona que no sabien perquè no els havien donat el primer si resulta que de primer no en van donar a ningú i elles sí que s’havien inscrit per primer premi i a més canten molt bé que ho va dir el marit de la soprano que és lampista i sent moltes senyores com canten. I en la categoria de veus mixtes el primer premi tampoc i el tercer encara menys i nyec nyec és per veure si algú ho llegeix i llavors es van inventar un accèssit i els en van sortir dos i un el van donar a la Coral Laetare de Calella i algú deia si els hi podien canviar per un primer premi ja que en sobraven uns quants de primers premis però no es va canviar res de res i l’altre accèssit el van donar a la coral Polifonia Collado Villalba de Madrid que és el mínim que els podien donar ja que venien d’un altre país o sigui de molt lluny i al Cor Ariadna de Barcelona va rebre el segon premi i qui arribi a llegir elefant rosa té molt de mèrit i quan van dir que tots els primers premis eren deserts hi ha havia uns estrangers que van entendre que els donarien postres i ho van dir als de les corals que s’ho van creure perquè si no donaven premis potser era perquè donarien pastís i quan van veure que no hi havia res de res tothom es va enfadar molt i van dir que quin Ajuntament més ranci i ja està.

La Hispanitat: el que la gent no sap

Quanta incultura, senyores i senyors! Mentre uns volen fer treure banderes al carrer, els altres s’empesquen l’eufemisme de la pilarica i els de més enllà diuen que no hi ha res a celebrar. Que no hi ha res a celebrar però ells celebren una botifarrada. I resulta que són els que tenen raó.
Quant desconeixement, senyores i senyors! Potser ja va sent hora que algú expliqui que la Hispanitat és la primera festa catalana que es va exportar a tot Espanya, i que té l’origen molt a prop del nostre poble. Tot es remunta a l’època dels romans, quan la península Ibèrica era coneguda arreu de l’imperi per un famós restaurant, ubicat a l’actual Arenys de Mar. Efectivament, parlem de l’Hispania. Gent que hi entén ens confirma que es tracta d’un restaurant mil·lenari. Doncs tanta era la fama d’aquest establiment en aquells temps, que des de Roma se’n va utilitzar el nom per designar la regió peninsular.
La diada de la Hispanitat, per tant, és una festa no només molt nostrada ans també gastronòmica, i és del tot lògic que els més catalanistes i fins i tot més independentistes la celebrin fent botifarrades.
Visca Catalunya i visca la botifarra!

Un prodigi de loquacitat

Reproduïm l’única intervenció de la regidora del PP Ana Vega en el ple de dijous passat, a propòsit de la moció presentada per CiU demanant el restabliment de la línia de tren Mataró-aeroport:

"Bueno, en principi el nostre partit volia votar que sí; segurament ens abstindrem, perquè considerem que aquesta línia no... [algú tus] ...arbitràriament sinó que estan fent les obres de la via de l’AVE; allavors, ens abstindrem perquè considerem que aquesta moció no té cap sentit."

Dues coses:

1. Considerant que en principi volia votar que sí i que després va pensar a abstenir-se, ens estranya que no acabés votant que no.

2. La intervenció dura 15 segons. Si tenim en compte que el ple va durar una hora i gairebé 47 minuts, la senyora Vega va fer un més que discret 0,23 % de "share". Si tots fessin igual, els plens durarien menys de cinc minuts. Proposem que els regidors cobrin per la magnitud de les seves intervencions i no un tant fix per ple: que s’ho currin!

Valoració de la nostra segona enquesta

Ara ja sabem perquè llegiu aquest bloc. Majoritàriament (més d'un quaranta per cent) és perquè penseu que el fa gent que hi entén. Felicitarem, doncs, els "negres" que ens escriuen els textos (nosaltres l’únic que fem és endur-nos la fama!). Hi ha un segon grup (sobre el trenta per cent) que ho feu per veure si hi sortiu: us entenem perfectament; nosaltres mirem aquest blog pel mateix motiu. Després vénen els que veure aquest blog els ajuda a anar de ventre: ens alegrem de servir per alguna cosa, de contribuir al benestar dels malgratencs. Si cal, envasarem el blog en forma de càpsules i el distribuirem a les farmàcies. Finalment, n’hi ha quatre que afirmen que no el llegeixen: deu ser que només els agrada mirar els sants.

Puja la temperatura en els plens municipals

Sabeu què li va dir el regidor Valentín a la regidora Verdaguer en ple ple de dijous passat? Doncs li va dir: "Ara, si em deixa, li volia fer quatre cosetes".
I això que estem a la tardor. Imagineu-vos quan arribi la primavera! Quins plens que viurem!
El que és ben clar és que hi ha bon rotllo, a l’Ajuntament. Per a la senyora Pepita, una mica massa i tot.

2.799 visites

En un mes, "Campassol & Feliciano" ha tingut 2.799 visites. En les últimes eleccions a l’Ajuntament, la Conxita va tenir 2.792 vots. Toma! (pronunciat: “tooooooooumaaa!”) Et guanyem, Conxi!
Ens plantejarem el nostre salt a la política municipal. Què n’opineu, recontraciutadans/anes malgratencs/enques?

"No se n’enteren"

La Pepita ens diu: "Aquests de l’Ajuntament no s’enteren de re. Hi ha un aplec de la sardana, i ni idea, tu! Hi ha un correllengua, i no en saben ni fava. Hi ha una assemblea, i ni te cuento! O no s'enteren de re o van de bòlit i necessiten reforços. Vegeu, vegeu les activitats pel cap de setmana que anuncien a la web!"
I afegim nosaltres: que en té, de raó, la Pepita! Si acabes d’arribar de la Patagònia i vols sortir de finde, et quedes in albis!

El transport, cosa de tots

En el ple d’aquest dijous es va debatre durant gairebé mitja hora el restabliment de la línia de tren Mataró-Aeroport. Proposem que en pròxims plens es parli de la línia de tricu-tricu Palafolls-Sant Genís (el malgratenc que vol anar a Sant Genís, què? eh?), del funicular de Sa Palomera al castell de Sant Joan (el malgratenc que vol visitar Blanes, què? eh?) i de la línia de rucs catalans que va de Santa Susanna Beach a Santa Susanna Village (el malgratenc que vol..., què? eh?).

Valoració de la Setmana de la Mobilitat

En aquests de l’Ajuntament se’ls ha de dir tot. És que no tenen iniciativa (bueno, sí que la tenen, però a l’oposició). Llegim al web de l’Ajuntament que la Regidoria de Medi Ambient, valorant la Setmana de la Mobilitat, lamenta la poca participació en alguns actes dirigits a la població adulta. En canvi, sembla que a les escoles hi ha hagut una bona acollida. La regidora Mérida ho justifica així: “No hem esperat que els nens sortissin al carrer, sinó que els hem anat a buscar i hem plantejat a les escoles fer activitats dins l’horari escolar”. Doncs aquí ho tens, Maria Lluïsa! No esperis que els adults surtin al carrer! Vés a les fàbriques a buscar-los! I als comerços! I als bars! Agafa, per exemple, tots els treballadors de la Henkel, en horari laboral, i porta’ls al carrer del Carme a fer murals! Ja veuries, com xalarien! I quin èxit que seria!

Recontraciutadans estressats

Ens sobrevé un cap de setmana realment dens per al malgratenc reivindicatiu: entre les tradicions més nostrades (la sardana), el patrimoni vegetal (l’arbreda) i la llengua (el que en queda) estarem ben distrets.
Per als qui acabeu d’arribar de la Patagònia, sapigueu que coincidiran l’Aplec de la Sardana, l’assemblea de la Plataforma per la salvaguarda de l’arbreda de Can Feliciano i el Correllengua.
I, com que creiem que els recontraciutadans malgratencs han d’estar units, us donarem uns savis consells per estar a totes sense estressar-vos ni defallir:
1. Als qui aneu a l’Aplec: balleu sardanes mentre declameu “Mon cor estima un arbre” i altres versos dedicats a espècies vegetals. Opcional: posar un bonsai enmig de cada rotllana.
2. Als de l’arbreda: assembleeu-vos en rotllana i docta pronunciació catalana.
3. Als qui aneu al Correllengua: correu d’acte en acte aixecant els braços, ara com qui balla una sardana, ara com qui fa d’arbre en una representació d’Els Pastorets.
4. Als recontraciutadans poliactius que vulgueu anar a tot arreu: organitzeu-vos i feu torns de, per exemple, trenta minuts a cada lloc. Això assegurarà un èxit global que ens reafirmarà com a poble.

Houston, tenim un problema

Plànol de Malgrat de Mar de 1999:


Ampliació de la zona marcada (més o menys):


Ampliació del text assenyalat:


Ara resulta que Malgrat i Castelldefels són pobles bessons! I nosaltres que no ho sabíem! Que en vivim, d'enganyats! És més: són bessons d'un sol òvul fecundat, perquè, pel que es veu, són ben idèntics. Quines coses! I se'ns acut: hi ha d'altres pobles o ciutats bessones al món? Ciutats tan boniques com París, Londres o Sant Feliu de Llobregat tenen la seva bessona? Quin nou negoci per a les agències de viatges! I espera't: hi ha ciutats trigèmines o quadrigèmines?
O potser el que passa és que Malgrat i Castelldefels són pobles clonats. Tot i que ens estranya una mica: hi ha pobles més bonics a clonar, no? O és que era un experiment?
En qualsevol cas, com està l’arbreda de la riera de Castelldefels? Cal anar-hi a fer una acampada?

Alerta: s'acosta un aplec

Des del Servei Meteorològic de Catalunya ens alerten que s’acosta un aplec de la sardana, que es preveu que arribi el cap de setmana i tindrà el seu epicentre al Parc Francesc Macià de Malgrat de Mar. Com és habitual en aquesta mena de fenòmens meteorològics, portarà pluges torrencials i alguna calamarsada.
Es recomana fer com els de Ridaura.

Cases no catalogades (I)

Un que va anar a la passejada urbana d'ahir dissabte ens ha dit que no es va visitar aquesta casa del carrer de Ponent. Sembla ser que ni tan sols figura en el catàleg d'edificis a protegir. Com pot ser? Un exemple tan valuós del kitsch català del segle passat! Quina manca de sensibilitat!
Si fins i tot un que ho sap ens ha dit que l'Almodóvar ja la té clissada per a la seva pròxima pel·lícula, que es podria titular Todo sobre mi Concha (en clara referència a la casa), La ley de Conchita o Hable con Conchi (en clara referència al lloro que té la senyora de la casa) o Malgratencos al borde de un ataque de nervios (aquest no entenem què té a veure amb la casa).
Sentinelles que defenseu el nostre patrimoni: estigueu a l'aguait!

S'allarga la temporada hotelera

Tot i que el turisme ja va de baixa, els hotels de Malgrat estan desbordats. La culpa és dels forasters que entren a la nostra població amb vehicle propi i que de cap manera, per més que ho intenten, no aconsegueixen sortir-ne, i acaben passant una o diverses nits, depenent de la sort que tinguin l’endemà, en establiments hotelers del poble.
Sabem del cas d’un senyor de Mataró que, desesperat, ha optat per demanar el reagrupament familiar i que la seva dona i els fills puguin venir a viure a l’hotel amb ell. “Almenys estarem tots junts”, ha afirmat l’home, desolat.

Tenim l'alineació!

Fonts que no revelarem ens han filtrat (d'estranquis) l'alineació per a la passejada urbana del proper dissabte, a càrrec de l'arquitecte Ramon Mas, i dins dels actes de la Setmana de la Molibilitat i la Sossestistenilible i Semsambsiseruga (quins noms més llargs i complicats que posen a les coses) que organitza el nostre Magnífic Ajuntament.
Per deixar una mica de marge a la sorpresa, no descobrirem tota l'alineació. Només us avancem uns quants dels cracks:

1. Torre de Can Campassol (carrer de Mar).
2. Antic Sindicat (carrer de Sant Esteve).
3. Can Feliciano (antiga casa a prop d'uns arbres)
4. Escorxador Municipal (carretera vella a Palafolls)

La cosa començarà a les 10 del matí a l'Ajuntament. Per si algú es perd durant el fet, se'ns ha dit que el punt de trobada serà l'edifici de l'Auditori. Segur que tothom el trobarà: està molt ben senyalitzat.

Ha nascut un humorista

Sembla ser que l'Ajuntament de Malgrat ha decidit fer-nos la competència des de la seva web i han contractat un senyor que, amb el nom artístic de Director del Servei Català del Trànsit, fa humor del bo: intel·ligent, exquisit, gràcil i amb ironia. Fixeu-vos si és bo que només ha fet un acudit (de moment, suposem) i ja tothom en parla. Estem per plegar: aquest home ens treu la feina.
No acabem d'entendre, però, com és que l'acudit es publica a la secció de notícies de la web de l'Ajuntament. Deu ser una cosa provisional mentre la secció d'humor encara està en construcció.
Sense més preàmbuls, reproduïm l'acudit:
"El director del Servei Català del Trànsit felicita l'Ajuntament per la seva tasca en mobilitat"
Ens hem pixat de riure. Insuperable! I és que en són, de la gresca, aquests de l'Ajuntament!

Ajuntament perillós

Un que va escoltar per Ràdio Malgrat l'últim ple ens ha dit que l'alcaldessa va dir, literalment: “Aquest ajuntament no compleix amb cap norma de seguretat”. Ara entenem perquè, últimament, molts treballadors de la Casa Gran han adoptat aquest new look per anar a la feina.

Grans misteris malgratencs (I)

Denunciem la misteriosa desaparició de l’entrada de 20-09-2007 del blog de la Neus, en què es parlava d’una trobada de polítics a Pineda i, entre d’altres coses, es deia això: “La senyora alcaldessa, em diu la meva amiga, ha comentat que els arbres no valen res, que els va plantar ella. Els tallaran i ni se n’adonaran.”

Hem anat a la policia a informar d’aquesta desaparició, però ells no en saben res i ara tenen altra feina: estan classificant material fotogràfic i videogràfic. Potser preparen una exposició. Els suggerim un títol: “A l’ombra de l’acàcia invasora”.

Ens hem vist obligats, doncs, a posar a investigar els nostres analistes (gent que hi entén). Ens han dit que aquí hi ha dues coses:

La primera, això que “els arbres els va plantar ella”. Però, és clar, els arbres són centenaris! Deducció: la Conxita també! No sabíem que fos tan gran! Conclusió: no vol que se sàpiga que té tants anys i ha fet treure aquella entrada del blog de la Neus. En qualsevol cas, que bé que es conserva, la nostra alcaldessa! Ens agradaria conèixer els seus secrets per semblar tan jove. Per què no fa un programa a Ràdio Malgrat, “la seva”? I, ja que hi som, algú conserva una fotografia de l’alcaldessa plantant els arbres? Seria bonic publicar-la aquí...

La segona cosa és allò de “els tallaran i ni se n’adonaran”. Com ho farà, perquè no se n’adonin, els arbres? S’hi acostarà descalça i a les fosques? Però, i si un arbre se n’adona i es xiva als altres? O, encara que la sintaxi no ho fa pensar, dient “ni se n’adonaran”, es referia als malgratencs? Això sí que ens intriga! Que posarà uns arbres de plàstic en lloc dels de debò? Que hi enganxarà un pòster d’un bosc del Canadà? Que enviarà tot el poble a Saygon (veure entrada “Agermanaments”) per fer-ho i que ningú ho vegi? Sort que la policia ho fotografia i ho filma tot!

"Els Fesolets": formació de base

En l’últim ple ordinari s’adjudicà la gestió de la llar d’infants municipal a l’empresa CLECE S.A. A propòsit d’aquesta empresa, Neus Serra, del grup municipal de CiU, digué en el ple: “Hem demanat informació, hem vist que té molta experiència en el sector de la neteja, per exemple, però no hem trobat que tingui tanta experiència en el sector de la llar d’infants”. Hem posat tots els nostres analistes (gent que hi entén) a estudiar aquesta qüestió i han arribat a la següent conclusió: que aquí el que es tracta és de formar personal per a la brigada municipal. Formar des de la base. Rotllo pedrera, per entendre’ns: com fa el Barça amb els nois de La Masia. Cal suposar, doncs, que d’aquí a uns anys, a l’hora d’entrar a treballar a la brigada, donarà molts punts haver passat per “Els Fesolets”. Mentrestant, malgratencs, estigueu tranquils: els vostres fills tornaran cada dia a casa ben nets!

Magnífica excursió

Si l’alcaldessa i els seus regidors, aquests últims anys, visiten parcs, llars d’infants, biblioteques, ajuntaments, palaus de congressos o rieres arreu del món, se’ns acut que els regidors de l’oposició podrien anar d’excursió, tots junts, a Roda de Barà.

Valoració de la nostra primera enquesta

La pregunta era: “Després d'abandonar l'arbreda de can Feliciano, on creieu que es podrien instal·lar els joves campistes?”. Els resultats han estat els següents:

- A la font de la plaça de l'església (fins que no la treguin): 73 % (13.273 malgratencs/enques)
- A Can Campassol (perquè ja no hi estigui): 4 % (uns 2,2 malgratencs/enques)
- Cadascú al menjador de casa seva: 22 % (6.000 malgratencs/enques)
- No ho tinc clar del tot: 0 % (un de Tordera/enca)

Gent que hi entén ha fet una anàlisi rigorosa dels resultats i ha arribat a les següents conclusions:

1. La font de la plaça de l’Església és lletja.
2. Els malgratencs/enques, en la seva immensa majoria, passen de Can Campassol. Potser és perquè gairebé no hi queden arbres. O perquè allà ja vigila la Zenobia. En qualsevol cas, en Campassol haurà de continuar acampant sol.
3. Això que els joves hagin de plantar la tenda al menjador de casa, ni la gent que hi entén ho entén.
4. A Malgrat tothom ho té tot molt clar (fins i tot...).

Comptar fins a 2000

El Sentinella en vetlla ens il·lumina des del seu blog amb la difusió d'un resum de la reunió d'aquest dimarts entre el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i els polítics de Malgrat. Es veu que quan l'alcaldessa ha dit que ella no volia participar a cap comissió de seguiment del projecte que afecta el tram de la riera de Can Feliciano i que cap dels representats del PSC hi aniria, el director de l'ACA li ha contestat que comptés fins a 10 i ella ha respost: "he comptat fins a 2000 i no hi aniré".
Estem perplexos. La nostra alcaldessa és superdotada? Ha comptat fins a 2000 a partir del moment que el director de l'ACA li ha demanat que comptés fins a 10? Quin prodigi! O és que quan era petita es va empassar una calculadora? O és que ha fet trampes i ha comptat de 10 en 10 o, encara pitjor, de 100 en 100? O és que ha tardat un quart d'hora a contestar? O és que, abans que el director de l'ACA li ho demanés, ella ja comptava? Que compta sempre, la Conxita? Que vol batre algun rècord i figurar al Guiness?
O potser tot plegat era una metàfora: tant parlar d'arbres li ha sortit la vena poètica, i ha dit el que ha dit com hagués pogut dir: "He pujat al Matagalls i he baixat i no hi aniré" o "M'agrada el color rosa que l'amor s'hi posa però no hi aniré" o "He anat a columpiar-me al parc Francesc Macià i no hi aniré" o "He anat a comptar (sembla que és la seva especialitat) les rajoles de la font de la plaça de l'església i no hi aniré" o "Con cien cañones por banda viento en popa a toda vela i no hi aniré". A algú se li acut alguna altra possibilitat?
Estem perplexos.

Frikis de la comarca (I)

Un vídeo i una pàgina web que acabem de descobrir. Impressionant! Una Creu de Sant Jordi, sisplau!

Grans gestes municipals: Ca l'Arnau

Comença un nou curs a Ca l’Arnau, una escola de música sense parió: el curs passat va aconseguir que una bona part dels alumnes, sense pagar cap extra, a més de tocar el seu instrument, toqués el dos.

De festa en festa

Suposem que a hores d’ara ja deu haver acabat la Festa Major de Sant Roc (o encara duren les competicions de bitlla catalana?). Ja va essent hora, doncs, que comencin els actes de la de Sant Nicolau! Arribarà un any d’aquests que les dues festes majors se solaparan: l’alcaldessa últimament està esplèndida (recordeu el castell de focs d’aquest estiu: un que hi entén ens ha dit que no se n’ha vist d’Igual).

Els fills de l'arbreda

En un article titulat “Les iguanes no s’enamoren”, publicat al Dominical del Periódico (2-9-2007), Isabel Coixet explica que s’ha demostrat científicament que “les situacions de perill, estrès o ansietat fan que una persona pugui semblar més atractiva i, al seu torn, sentir-se més procliu a enamorar-se”. A Malgrat de Mar tot això ho hem viscut recentment a sota els arbres de Can Feliciano: el risc d’aquells joves enfilats o encadenats als arbres, l’estrès provocat per les repetides falses alarmes de desallotjament violent, l’ansietat amb què se seguia la maquinària política... Hi ha, doncs, motius més que de sobres per pensar que l’amor ha florit a l’arbreda i que d’aquí a nou mesos haurem de rebre amb gran joia els nadons fills de l’arbreda. Des d’aquí aconsellem batejar-los Feliciano o Feliciana, Gemma o GEM.

Què passa amb el bàsquet, Conxi?

Ara resulta que la canalla d’aquí se n’ha d’anar a Santa Susanna a jugar a bàsquet. Que a Malgrat no hi caben. Com s’entén, això?

Se’ns acut que al costat de la plaça de la Monja Flonja, allà on diu “Pàrquing de l’Auditori” (l’auditori busca’l que no el trobaràs pas!), hi ha un bon tros de terra: que hi posin cistelles! O que hi facin una ciutat esportiva!

O és que la nostra alcaldessa, no prou contenta amb les seves obres faraòniques tipus parc Francesc Macià, ara té ànsies imperialistes i planeja la invasió dels pobles veïns? Es comença portant el bàsquet a Santa Susanna i s’acaba fent els plens a Blanes!

La Diada a Malgrat

Senyeres i estelades descolorides, rebregades, esfilagarsades... També hem vist dues banderes del Barça i fins i tot una manta de quadres escocesos. No anem bé. Si la consciència nacional dels malgratencs està en consonància amb la magnificència dels nostres símbols, estem apanyats.

Però no hem de perdre l’esperança. El grup municipal d’ERC proposarà en el pròxim ple que els kits de benvinguda que es lliuren als nous malgratencs incloguin una estelada nova de trinca. Per la seva part, el grup municipal d’ICV-EUiA plantejarà la possibilitat d’engegar una mena de pla Renove segons el qual a l’Ajuntament es canviarien senyeres velles per altres de ben noves. Es preveu que el grup municipal del PP no es pronunciï sobre aquestes qüestions fins a l’últim moment.

L'ombra del fotògraf

Gran èxit de l’exposició de fotografies de Josep Bechdejú a la biblioteca La Cooperativa. Feina tenien les bibliotecàries per desallotjar-ne les iaies a l’hora de tancar. Gent del poble (de totes les edats, sexes i condicions) i crítics especialitzats han coincidit a lloar aquesta iniciativa de l’Arxiu Municipal.

No tot són, però, flors i violes. Algú ha comentat a cau d’orella que, sabent que hi aniria tanta gent gran, en Crosas hi hauria d’haver posat galetes o coca. També ens han arribat queixes que gairebé totes les fotos eren en blanc i negre, que la regidoria que se’n cuida (per no tornar a parlar de l’alcaldessa, que al final semblarà que li tenim mania: res més lluny de les nostres intencions. Un petó, Conxita! Un dia d’aquests et vindrem a veure, que t’hem de demanar un favor), que la regidoria que se’n cuida, dèiem, ja hi podria haver posat quatre duros més i fer totes les fotos en color.

Agermanaments

Els nostres informadors han detectat l’enorme grau de confusió dels malgratencs en tema d’agermanaments. Resulta que els representants dels 74 grups de petanca de la nostra població han anat a veure l’alcaldessa queixant-se que, si les puntaires han anat a Saigon (diuen que amb totes les despeses pagades), ells volen anar com a mínim a Honolulu.

A tirar del carro, nois!

En el seu nou bloc, en Serrano afirma que li ha arribat el moment “de deixar de tirar del carro”. Caldrà, doncs, convocar voluntaris per tirar del carro (nyicris absteniu-vos). Albert: on és el carro?

Reposició d'arbres a Can Feliciano

D'acord amb la moció aprovada en el famós ple extraordinari del dimarts 4 de setembre, l'Ajuntament haurà de "reposar els arbres talats per tal de retornar l'espai al seu estat anterior". Els diferents grups polítics ja han presentat les seves propostes al respecte i en un pròxim ple caldrà decidir si els enganxen amb celo o amb superglú. Corren rumors que el grup d'ICV-EUiA portarà al ple un ecologista que hi entén molt perquè expliqui (si el deixen) que el celo i el superglú són una aberració i que el millor és la saliva dejuna.

Continua l'activitat blocaire

Davant la commoció dels malgratencs pel tancament de Malgrat Confidencial, l'ajuntament, sensible com sempre a les necessitats del poble, està ultimant els detalls d'un nou blog que portarà per nom "Malgrat Conxidencial".

Tornen els transistors!

El ple de dimarts passat va tenir molt de suc. En un altre gran moment, Conxita Campoy digué: "a mi la gent que m'interessa és la que m'escolta per Ràdio Malgrat". Recomanem que, si en endavant heu d'anar a demanar alguna cosa a l'alcaldessa, hi aneu amb un transistor a l'orella.

Tres a un

"Vosaltres sou tres i jo només un", digué Ana Vega als regidors de CiU en un moment estelar del ple extraordinari de dimarts passat. I que en té, de raó, la dona! Ja ho van dir en Voltaire, en Rousseau i en Partenaire: "la democràcia, vista a l'inrevés, és una cosa bastant espessa". I afegim nosaltres: us imagineu que en un Barça-Madrid ells juguessin amb 11 i nosaltres només amb 4? Doncs això.

Alarma a Malgrat

Després de saber que les acàcies de can Feliciano són intrusives, gent que hi entén ens ha informat que les palmeres de Can Campassol són unes fatxendes i els xipresos de davant l’església uns xulopiscines. Però ens és igual: ens els estimem molt.