Ara resulta que la canalla d’aquí se n’ha d’anar a Santa Susanna a jugar a bàsquet. Que a Malgrat no hi caben. Com s’entén, això?
Se’ns acut que al costat de la plaça de la Monja Flonja, allà on diu “Pàrquing de l’Auditori” (l’auditori busca’l que no el trobaràs pas!), hi ha un bon tros de terra: que hi posin cistelles! O que hi facin una ciutat esportiva!
O és que la nostra alcaldessa, no prou contenta amb les seves obres faraòniques tipus parc Francesc Macià, ara té ànsies imperialistes i planeja la invasió dels pobles veïns? Es comença portant el bàsquet a Santa Susanna i s’acaba fent els plens a Blanes!
5 comentaris:
El bàsket perdut, el fútbol un desastre, el patinatge també, que passa en aquest ajuntament, que no inverteix en l'esport per als nostres fills?
A mica en mica, l'esport a Malgrat ha anat minvant, no interessa, serà que interessa que la gent faci esport a un altre lloc, mentre aquí ens fem tots puntaires!!!
(amb tots els meus respectes a les senyores puntaires)
Lo de les obres faraòniques és per l'edat. Després de 2000 anys manant ara toca deixar l'empremta i com que una piràmide ja s'ha fet a Port Aventura, doncs... què farem a Malgrat? Un Palau de Cangrejus (que caminen d'esquena i s'assemblen en sigles al partit PDC). Més tard, si queda temps escenificarà una trobada de cistella amb nina repollo en la desembocadura immunda de la riera, mentres les bandes de centre-europa (de tradició centenària a la vila) interpreten una polka i una fira marinera ofereix productes d'alta muntanya a uns turistes familiars que mengen franfurs i patates chips amb salses helmans, tan típicament catalanes.
I els nostres esportistes de base que juguin amb pilotes de drap i en camps de cols -o petanca-, que són barats i molt rendibles (en vots). I a callar!
No al Palau de Congressos!
No al projecte de nou ajuntament a la plça del Liceo!
Dons els petanquerus n'estan molt de la seva alcaldessa i del tracte que reben pel seu """""ESPORT""""".
Estem en un país de caramelles i de Carcamals mediatitzats i reconformats, ens fotem les rodes de molí per dotzenes i a sobre amb molt de seny català, això si, donem les gràcies als responsables de aconseguir-nos tant alt grau de fruïció personal.
Definitivament ens mereixem el que tenim per manaires, fenòmens excepcionals de la natura com ara: Rajas, Vinyoles, Romeros, Meridas, Conxites i tutti quanti que converteixen el nostre dia a dia quotidià en una experiència única d'aventura delirant i metafísica.
No m'estranya gens que Malgrat sigui considerat un poble d'èxit, èxit=sortida, dels d'aquí per la massiva arribada dels d'allà, donat el gran atractiu que s'oferta amb el Pack Sol+soroll+aigues brutes+pistes petanca+gossos+fires i mercats+ciment-arbredes i menys capacitat de reacció per part dels civilitzats i assenyats natius catalans.
Voldria ser optimista, però...
anar a jugar a bàsquet a santa Susanna estan a l'AECAM ja fa anys que dura
Esteu desviant la l'atenció perqué esteu nerviosos per algo?
Publica un comentari a l'entrada