"Tú eres Juan Piña, yo soy... boy"

Dimarts passat va aparèixer publicat a "El bloc de l’arbreda" un missatge al mòbil, anònim, que havia rebut un membre de la Plataforma. En reproduïm la transcripció:

"Hola buenas noches, me parece que te estoy llamando bien, ¿tú eres Juan Piña, verdad? Bueno, pues mira, te llamo porque me he enterado de la reunión extraordinaria de esta noche, y yo solo tengo que decirte que yo soy... voy a favor del Partido Socialista de Catalunya y a mí me parece que lo que se está haciendo es muy vergonzoso, que teneis que valorar más esa alcaldesa que teneis en Malgrat de Mar porque como ella no teneis a nadie. O sea que..."

Hem de reconèixer que l’anònim diu moltes veritats, totes innegables. Algunes són veritats del “montón”, d’aquelles que no cal pensar gaire abans de dir-les. Per exemple “buenas noches” i “esta noche”: quan va trucar era negra nit. També “te llamo”: ha quedat evidència que el va “llamar”. També “esa alcaldesa que teneis en Malgrat de Mar”: efectivament, a Malgrat tenim alcaldessa.

Altres veritats que diu són ben grosses i fruit d’un llarg procés d’anàlisi i reflexió per part de l’anònim. Per exemple “porque como ella no teneis a nadie”. Gran veritat que ens tranquil·litza i reconforta. Una altra: “lo que se está haciendo es muy vergonzoso”. Nosaltres també ho pensem: tallar arbres, posar denúncies, publicar butlletins, anar dient “no” i més “no”. Vergonyós. I tant!

Passem al capítol de les veritats a mitges: “tú eres Juan Piña”. Anònim: el “Piña” l’has encertat, però el “Juan” no. Si no saps de què va, pregunta-li al Carod.

Però, entre tanta veritat, hem descobert, després d’hores i hores d’anàlisi exhaustiva, una cagada de l’anònim: “solo tengo que decirte que yo soy... boy”. És evident que qui va transcriure el text va posar, equivocadament, una “v” en comptes d’una “b”. Aquí l’anònim ha volgut enredar en Piña. Ha volgut que es pensés que era un noi, un “boy”, qui el trucava! Xata: la veu et delata! A nosaltres no ens enredes!

Finalment, uns mots que ens veiem obligats a aclarir perquè podrien ser mal interpretats: “O sea que...” no és aquí cap expressió amenaçadora: hem descobert que significa “bona nit i tapa’t; et deixo que se’m crema el sofregit” en castellà de Reykjavík, que és el que parla l’anònim. La pista que ens ha portat a aquesta conclusió és que en aquest dialecte d’una “assemblea” se’n diu “reunión extraordinaria” i “a favor del Partido Socialista de Catalunya” significa, com tots ja heu entès, “ballo flamenc de dotze a una i sardanes de tres a quatre”.