Regidors socialistes per frenar el canvi climàtic

Demà es farà la tradicional encesa de llums pròpia d’aquestes tradicionals festes nadalenques, i el nostre tradicional Ajuntament socialista, i concretament la també tradicional regidoria de Medi Ambient, ho aprofita per donar-nos, a través, com és tradició, de la web municipal, una sèrie de tradicionals consells per a una “il·luminació ornamental nadalenca responsable”.

Deixant de banda el tradicional dels collons, hem de dir que, d’aquests consells, n’hi ha un que ens ha cridat especialment l’atenció. Diu així: “Per Festes, engalanar i guarnir places, carrers, façanes i llars sempre que es pugui amb objectes decoratius no lluminosos”. Se’ns acut que, per exemple, podrien posar un regidor a cada carrer: diuen que aquests regidors socialistes que tenim són gent una mica il·luminada. I l’alcaldessa, que, diuen, és una llumenera, que es posi dalt de la torreta del castell. Veureu quina il·luminació! Veureu quin estalvi!

"Se m'enfilen del màstil"

Un moment estel·lar de l'últim ple de l'Ajuntament:Hi ha unes quantes seqüències que ens criden especialment l'atenció:

· "No us poseu al barco que es pensaran que és una manifestació". Un que hi entén ens ha explicat que aquesta gent del barco, a més del servei d’extracció de sorra, fan el servei de manifestacions en alta mar. Perquè, és clar, si et vols manifestar per un arbre, vas caminant o amb moto allà on hi ha l’arbre; però si et vols manifestar per un llobarro, què fas? Te n'hi vas nedant? No cal: aquests del barco t’hi porten. És bo de saber.

· "Com us vegin a vosaltres segur que no us deixen pujar". I és que aquesta gent de l’oposició es veu que van una mica deixats. Fins i tot n’hi ha un que porta barba. I així ja se sap que no es pot pujar a un barco d’aquests: la Conxita hi va anar amb vestit de còctel i talons, que ella sí que en sap, d’anar pel món!

· "Se m’enfilen del màstil". És ben sabut que els regidors de l’oposició últimament estan que s’enfilen per les parets. I això quan no s’enfilen a un arbre! Vaja, que hi ha tendència a enfilar-se. Diuen les males llengües que per la Festa Major aquesta que ve tots els de l’oposició es vestiran amb mallots i faran algun número de circ imitant l’Spiderman. Deu ser per això que la Vega ha deixat l'oposició i s'ha passat al govern. Honradament, que diria ella, creiem que això d'enfilar-se no deu ser el seu fort.

Vocabulari malgratenc (primer lliurament)

Recontraciutadà: malgratenc escaldat que ha vist com fotien a terra la torre de Can Campassol, com tallaven una pineda i feien el Quintasol o com es carregaven la Fàbrica de l’Aigua, i que encara té humor d’enfilar-se a un arbre o opinar en un bloc.

Esbirro: persona a qui la Conxita ordena que entri en els blocs de recontraciutadans malgratencs i hi deixi la cagaradeta anònima; i ell -l’esbirro- ho fa.

Entitat: grup de malgratencs que fan per amor a l’art allò que en alguns casos haurien de fer els de l’Ajuntament que cobren un sou cada mes.

Aixix: les coses com s’han de fer segons el regidor Valentín (vegeu Rap d’en Valentín)

La ràdio plural

Prem la tecla "Play" i escolta Ràdio Malgrat!

Inserció laboral

Aplaudim la iniciativa de l’Ana Vega: com a nova regidora d’Inserció Laboral, el primer que ha fet ha estat inserir-se ella mateixa dins l’Ajuntament. I amb un bon sou, diuen pel mercat de Palafolls, de més de dos mil euros. Ben fet: els polítics han de predicar amb l’exemple.

Obrim botiga! (2)

I aquests que volen espais verds, que no es preocupin. Ens han dit que ha dit la Mérida (nom que també es presta a anagrames) que per Nadal la seva regidoria, la de Medi Ambient, regalarà testos a tots els membres de la Plataforma, i així, qui vulgui un espai verd, que se'l faci a casa seva i no emprenyi.

Obrim botiga! (1)

Veient l’èxit que està tenint aquest blog, pensàvem que podria ser una bona idea obrir botiga. Per allò del merchandising: hi podríem vendre samarretes, tassetes i altres punyetetes amb motius colloneros. Però el que no sabíem és on obrir-la, la botiga. I un cop més haurem d’estar agraïts a la Conxita que, com a bona alcaldessa, sempre està amatent a solucionar els problemes dels malgratencos/-enques: ens ha dit un que un altre li ha dit que l’altre dia la Conxita va fer una reunió amb els veïns del carrer A Reir (ens sembla que ho hem escrit al revés), que els va parlar meravelles del seu projecte i pestes de l’altre i que els va dir que qui sap, que el que ara és un calaix de formigó després es pot tapar i els veïns podran posar botiga. Aaaaara ho entenem tot, Conxita. Per què no ho dius en un ple, això? O en el butlletí municipal? Tanta discreció i tant de cuento amb la seguretat... I, mentrestant, nosaltres, perdent el temps mirant locals comercials aquí i allà per a la nostra botigueta. Ara ja ho tenim clar! Parlarem amb algun veí del carrer aquell que hem dit a veure si ens fa un lloguer bé de preu! Ah: i que s’afanyin a enformigonar i tapar, sisplau! Que el que avui és negoci, demà potser ja no ho és!

Ajuntament Returns: el DVD definitiu!

Adéu a les acàcies

Ara que el PSC ha pactat amb el PP, ja podem anar dient adéu a les acàcies invasores, al·lòctones, malaltes, podrides, perforades, plenes de fongs i de tèrmits, inclinades, descalçades i moltes altres coses, cap de bona, pobretes, de Can Feliciano.
Però ens queda el consol que després d'enformigonar hi replantaran espècies autòctones. Potser seran com aquests exemplars que podem veure al passeig de mar. Segur que deuen ser autòctons: altres mèrits no els sabem trobar.

"Ai, que és maco!"

Fa deu dies, escoltàvem el ple de l'Ajuntament i de cop i volta sentim que la Conxita diu a en Las Heras: "Ai, Déu meu! Ai, que és maco...". I en aquest moment ens va passar allò que diuen que en un segon et vénen mil coses al cap, i el que ens va venir al cap va ser que l’alcaldessa li llançava floretes a en Las Heras, vam pensar "honradament" -com diria la Vega- que a l’Ajuntament es vivien uns moments romàntics, que d’això se’n parlaria més que del "cessament temporal de la convivència conjugal" de la infanta ploramiques i el Marichalar -que nosaltres, aleshores, ja ho sabíem, això de la separació...- Però la Conxita va acabar la frase: "Ai, que és maco... veure els toros des de la barrera!"
I vam veure que la cosa no anava precisament de tirar floretes... Decebuts, demanem que es declari Malgrat població antitaurina.

Sopar gratis i no cal dur truita

L’Ajuntament, animat per l’èxit del seu DVD -dels més vistos últimament a YouTube-, en prepara un altre. I molt més ambiciós. Perquè això del pacte del PSOE amb el PP a Malgrat, es veu que a Madrid no ho veuen clar -en Rajoy i companyia, no ho veuen clar.- I la Conxita els vol convèncer. D’aquí aquest nou DVD. Sembla que aquest cop sí que hi sortirà l’alcaldessa, però li fan falta extres, perquè ella vol sortir acompanyada de gent guapa. Vaja, que faran un càsting. I com que estan picats amb això de la truitada popular de la Plataforma "Salvem la riera de Malgrat", que es veu que ha tingut un èxit apoteòsic (tres-cents assistents segons l’organització, deu mil segons la Policia Local), corren rumors que convidaran a sopar al Cortijo -es nota que van granats- a tots els assistents al càsting que jurin sobre el Sagrat Butlletí Municipal que no han participat en cap mobilització de la Plataforma o que ho han fet i se’n penedeixen i no ho tornaran a fer mai més. Qui, a més a més, pugui afirmar sense envermellir que li agrada la font de la plaça de missa, tindrà també carajillo gratis i una frase a la pel·lícula. Si en són, de la gresca, aquests de l’Ajuntament!

Xocolata, truita i coca

Com se passen! El peix, ens agrada prou, encara que sigui de riu. Ara: amb la xocolata i la coca n’han fet un gra massa. No és manera de formar el jovent. Després passa allò que diu la cançó de Viuda Serrandez i Fills: "La joventut catalana es droga". I encara volen, i ho demanen en un bloc que tothom pot visitar, fins i tot la brigada de narcòtics de la Policia Local, que els n’hi portin, que n’hi ha d’haver per tothom!
Però nosaltres no hi faltarem, que diuen que és per ajudar uns denunciats. I no ens estranya que els denunciïn, amb aquestes coses que fan: diuen que un fins i tot es va atrevir a mirar un arbre! Insensat! Poca-solta! Delinqüent!

Ja tenim DVD!

Quina decepció, el DVD de l’Ajuntament! Però si no surt la Conxita! Que no n’havia de ser la protagonista? Realment, el director que ha fet això no en té ni idea. Ni guanyarà cap Oscar. Amb tot el talent que hi ha dins l’Ajuntament i no aprofita ni Conxites ni Valentins ni res!
Tot i així, al DVD hi ha detalls que no estan gens malament. Està bé que es parli de les “innombrables riuades al llarg dels anys” que ha provocat la riera. Tots recordem les quatre de l’any passat, amb aquella bonica imatge de la Conxita sortint amb barca del balcó de l’Ajuntament. O les vuit riuades del 2005, quan l’escola Fonlladosa, un matí d’abril, va despertar a La Pilona (la pedra, no la llibreria). I això per no parlar del 2003, que hi va haver riuada dia sí dia no, que van estar a punt de fer la Copa Amèrica de vela al nostre poble.
També ens ha agradat veure aquella imatge de la riera de Canet enformigonada i plena de grafittis. Quines ganes tenim, tots els malgratencs/-enques, de tenir un gran calaix de formigó a Can Feliciano perquè el jovent hi foti pintades de banda a banda! I que quan baixi l’aigua, s’emporti la pintura i ens tenyeixi el mar de coloraines. Que contents estaran els turistes i els hotelers amb una tan espectacular visió!
I encara ens han agradat més aquells dos testos que posaran a Can Feliciano, aquells que en el DVD surten del terra sense que t’ho esperis. Creiem, però, que aquest efecte només l’haurien de fer els diumenges i festes de guardar: cal estalviar energia i tant de puja i baixa segur que costa un ronyó de la cara. I, és clar, haurien de senyalitzar-ho: no sigui que algú s’hi foti de lloros.
Per altra banda, no ens ha acabat de convèncer això que al costat del calaix de formigó hi vulguin posar vegetació de ribera per fer un passeig fluvial. Això no s’entén. Passeig fluvial? El que hi han de fer és un passeig industrial ben modern! Trobem que al costat del formigó el que hi escauria són fanals, reixats, escultures d’aquestes modernes de ferro rovellat i alguna màquina vella d’aquelles que hi ha a les rotondes.

L'alcaldessa i la llengua

Més paraules de la Conxita en el ple de dijous: "s’estan treballant vàrios flancs o ales, no sé com es diu la paraula correcta, per poguer fer aquesta obra holgadament". Ja anaves bé, Conxita: "flancs" o "ales" són correctes tots dos. Ara: el "vàrios" del davant i el "poguer" i l'"holgadament" posteriors... Caldria buscar-hi alternatives.

No es pot menysprear, però, la contribució de l’alcaldessa a la bona salut de la nostra llengua. Sembla ser que, dins del nou pla de normalització lingüística impulsat per l’Ajuntament de Malgrat, la nostra alcaldessa inclourà en cada ple un refrany català. El d’aquest mes va ser: "Parla de tant per cent i enganyaràs a la gent".

"En algun puesto"

"Deixa’m dir la paraula carinyosa perquè no em diguin demà en algun puesto que l’alcaldessa parla malament". Paraules de la Conxita quan ja es duien més de dues hores del ple de dijous. Que l’alcaldessa parla malament? Deixem-ho per demà i centrem-nos amb el "puesto". Quin deu ser aquest "puesto" on es parla de si l’alcaldessa parla bé o malament? Potser Ràdio Malgrat? Potser el butlletí municipal? Potser el mercat de Palafolls? Potser el programa d’en Bassas? Potser l’Institut d’Estudis Catalans? O potser és que quan diu un "puesto" es refereix a un "post", que és una entrada en un bloc? Farem el paper de la Ventafocs quan li proven la sabata: "Potser sí, potser no, potser sí que era jo".

Un ple com una casa de pagès: breus (II)

· "Jo sempre dic el mateix". Paraules de l’alcaldessa. No entenem, doncs, que un ple hagi de durar més de quatre hores. I això després de 30 o 40 anys que deu portar la dona a l’alcaldia!

· De totes maneres, hi va haver intents perquè el ple fos més curt. Així el presentava en Creus per als oients de Ràdio Malgrat, posant-hi molta emoció: "Arriba el secretari en aquests moments; a continuació l’interventor; i senyores i senyors ja hi som tots, em sembla que no falta pas ningú i, per tant, tancaré el meu micròfon i obrirem el micròfon de sala a l’espera, doncs, que, en uns instants, l’alcaldessa doni el ple per aixecat". El ple per aixecat! Val a dir que potser l’home en va voler fer un gra massa: encara no s’havia llegit ni l’ordre del dia -ho havia fet en Creus per als seus oients, però això no compta, oi?

Un ple com una casa de pagès: breus (I)

· Veient els pobres resultats del ple anterior (un 0,23 % de "share"; vegeu l’entrada "Un prodigi de loquacitat"), la regidora del PP Ana Vega es va desmelenar amb una intervenció, a propòsit dels pressupostos, de 5 minuts i 46 segons, que fa miques totes les estadístiques imaginables i per imaginar.

· En el seu ple de comiat, el regidor d’ERC Marc Monguilod va assolir el repte de formular tres vegades la mateixa pregunta i obtenir tres vegades la mateixa resposta de la regidora Carme Aubanell. Potser encara hi serien si no fos perquè l’alcaldessa va liquidar la qüestió amb un definitiu "l’han entès, lo que ha dit? Perquè si no els hi explico jo!" I tot i que sigui un element secundari, us direm que la pregunta es referia a la supressió del casal d’hivern.

· Ho hem de reconèixer: si un ple és un western, la Conxita és en John Wayne.

Cabòries

Cabòries! El regidor Valentín amb prou feines va obrir la boca en el ple maratonià de dijous. Nogensmenys deu estar fent un curset de català amb en Montilla. Quins àdhucs!

Prova pilot

Passejant per Malgrat, hem descobert, a cada extrem del mateix carrer:


Gent que hi entén ens assegura que es tracta d’una prova pilot per fomentar el gust per la lectura, ara que una enquesta diu que més d’un 40 % dels joves a partir de 14 anys no llegeix res de res. S’ha descobert que escriure el mateix text a cada placa d’un carrer, si el carrer és llarg, fa perdre l’interès del lector. Imagineu-vos el carrer d’Aragó de Barcelona: hi passes amb autobús i a cada cantonada vas llegint “Carrer d’Aragó”, “Carrer d’Aragó”, “Carrer d’Aragó”... Quin avorriment! És clar que deixes de llegir!
És per això que s’està realitzant a la nostra població aquesta prova pilot. Han començat amb aquest carrer i seguiran amb d’altres. Ben aviat podrem llegir a les plaques de les diferents cantonades del carrer del Carme coses com “Carrer de la Carmeta”, “Carrer de Camel”, “Carrer del Carmel de Maduixa”, “Carrer del Karma” o “Carrer del Carmen Sevilla”. Es tracta sempre de buscar variacions sense que es perdi la capacitat identificadora del nom. Per això, en aquest cas, descartaríem, per exemple, la possibilitat “Carrer del Cromo”, tot i que, amb fenòmens com el Centre Cultural o la font de la plaça de missa, seria una denominació molt adient.

"L'ensenyo per la ràdio"

Paraules de l'alcaldessa Conxita a Ràdio Malgrat, fa cosa de deu dies, al programa "Línia directa":

"Però me vols parlar de la riera o vols parlar del meu caràcter? Perquè si vols parlar del meu caràcter l’ensenyo per la ràdio, també, perquè el que em coneix me coneix i el que no em coneix no em coneix."

Què deu voler dir, amb això d’ensenyar el caràcter per la ràdio? Marranades no, sisplau! Es comença ensenyant el caràcter i s’acaba ensenyant...

I sobre tanta repetició de "coneix", ens preguntem: es refereix al "coneix de la suert"? O al "coneix" Bugs Bunny?

Ambdues qüestions ens preocupen.

"Tú eres Juan Piña, yo soy... boy"

Dimarts passat va aparèixer publicat a "El bloc de l’arbreda" un missatge al mòbil, anònim, que havia rebut un membre de la Plataforma. En reproduïm la transcripció:

"Hola buenas noches, me parece que te estoy llamando bien, ¿tú eres Juan Piña, verdad? Bueno, pues mira, te llamo porque me he enterado de la reunión extraordinaria de esta noche, y yo solo tengo que decirte que yo soy... voy a favor del Partido Socialista de Catalunya y a mí me parece que lo que se está haciendo es muy vergonzoso, que teneis que valorar más esa alcaldesa que teneis en Malgrat de Mar porque como ella no teneis a nadie. O sea que..."

Hem de reconèixer que l’anònim diu moltes veritats, totes innegables. Algunes són veritats del “montón”, d’aquelles que no cal pensar gaire abans de dir-les. Per exemple “buenas noches” i “esta noche”: quan va trucar era negra nit. També “te llamo”: ha quedat evidència que el va “llamar”. També “esa alcaldesa que teneis en Malgrat de Mar”: efectivament, a Malgrat tenim alcaldessa.

Altres veritats que diu són ben grosses i fruit d’un llarg procés d’anàlisi i reflexió per part de l’anònim. Per exemple “porque como ella no teneis a nadie”. Gran veritat que ens tranquil·litza i reconforta. Una altra: “lo que se está haciendo es muy vergonzoso”. Nosaltres també ho pensem: tallar arbres, posar denúncies, publicar butlletins, anar dient “no” i més “no”. Vergonyós. I tant!

Passem al capítol de les veritats a mitges: “tú eres Juan Piña”. Anònim: el “Piña” l’has encertat, però el “Juan” no. Si no saps de què va, pregunta-li al Carod.

Però, entre tanta veritat, hem descobert, després d’hores i hores d’anàlisi exhaustiva, una cagada de l’anònim: “solo tengo que decirte que yo soy... boy”. És evident que qui va transcriure el text va posar, equivocadament, una “v” en comptes d’una “b”. Aquí l’anònim ha volgut enredar en Piña. Ha volgut que es pensés que era un noi, un “boy”, qui el trucava! Xata: la veu et delata! A nosaltres no ens enredes!

Finalment, uns mots que ens veiem obligats a aclarir perquè podrien ser mal interpretats: “O sea que...” no és aquí cap expressió amenaçadora: hem descobert que significa “bona nit i tapa’t; et deixo que se’m crema el sofregit” en castellà de Reykjavík, que és el que parla l’anònim. La pista que ens ha portat a aquesta conclusió és que en aquest dialecte d’una “assemblea” se’n diu “reunión extraordinaria” i “a favor del Partido Socialista de Catalunya” significa, com tots ja heu entès, “ballo flamenc de dotze a una i sardanes de tres a quatre”.

No ens quedarem sense sorra

Els grups municipals d'ERC, CiU i ICV-EUiA van presentar en el ple del mes passat una moció conjunta per demanar la paralització d’una actuació de regeneració de la platja de S’Abanell de Blanes amb sorra de Malgrat.
Hem posat la nostra gent que hi entén a investigar el tema i us hem de dir, recontraciutadans malgratencs, que podeu estar tranquils, que no hi ha perill, que mentre continuïn treballant a aquest ritme i amb aquestes màquines no ens quedarem pas sense sorra. Es veu que totes les màquines grosses de Catalunya estan treballant a les obres de l’AVE.

Qui creus que hauria de ser el pròxim alcalde de Malgrat? (Valoració de la nostra tercera enquesta)

Sentinella alcalde! Sentinella alcalde! Malgrat t’aclama! Un 64% dels vots! Majoria absoluta!
Si ets generós i vols fer un govern obert i participatiu, sempre pots posar en Pablo del Quijote (19% dels vots) de tinent d’alcalde o de regidor de festes i convits.
La resta de candidats han tret uns resultats molt pobres. Sobretot la Zenobia Camprubí (2% dels vots): les males llengües diuen que últimament se la veu com absent.

Art postal

El Malgratot és un crack de l'art postal.
La seva última creació, "De rodes de molí, carros i DVD's", algun dia tindrà un lloc destacat en el futur museu de Malgrat.

Tardor de teatre

La Pepita està indignada amb els cartells de la programació de la Tardor de Teatre: "On són els noms de les companyies? Vejam: qui el fa, aquest teatre? I l’última obra que faran, ¿es titula “Marc i Paula”? O són els actors, que es diuen així? Potser és que són de Malgrat! I una altra cosa: els noms dels autors de les obres, què? O és que són tres drames anònims?"
La Pepita no ho acaba d’entendre. Nosaltres creiem que si no hi han posat aquesta informació és simplement per estalviar tinta i diners. Diners que necessiten per fer altres coses de més profit per al poble: butlletins informatius, un DVD o si cal una pel·lícula en 3D.