Tanquem la paradeta

Senyores i senyores: pleguem. Ens hi veiem obligats: els de l’Ajuntament ens han fet una oferta d’aquelles que, com deia Vito Corleone, no es poden rebutjar: portar el gabinet de propaganda del règim PPOE. Saben que això nosaltres ho sabem fer: tan aviat podem fer un vídeo, com una cançó, com escriure tres línies de text sense faltes. Podríem dir, doncs, que ens han inserit laboralment: es nota que hi ha regidoria nova!

Direu que ens hem venut. Sí, és cert, però a molt bon preu: ens han ofert un despatx molt bonic (gran, amb llum natural i plantes de plàstic), un sou astronòmic, moltes vacances, una casa a Santa Rita, un local comercial al nou boulevard de Can Feliciano i, el més important, un tobogan al parc Francesc Marcià. La pela és la pela, com tothom en aquest poble ja sap a hores d’ara (ens estarem de posar-ne exemples).

A partir d’ara la nostra feina consistirà bàsicament a explicar totes les coses bones que fan els de la casa gran. Vaja, que no ens estressarem pas! En definitiva: a viure, que són quatre dies.

Moltes gràcies a totes les nostres lectores-ors. Sense el vostre suport no hauríem pogut arribar fins aquest despatx de l’Ajuntament. Quan estiguem de vacances a Hawaii pensarem en vosaltres!

Adéu-siau!

Resum del ple

Com que hem vist pels diferents blogs malgratencs que molta gent demanava d'escoltar el ple, us n'oferim un resum que, com sempre, està fet amb la màxima objectivitat, imparcialitat i altres acabats en "tat". Agraïm al Malgratot que ens hagi cedit imatges del seu arxiu històric.

Dites populars malgratenques

Després de l'afer de la riera de Can Feliciano, s’alcen veus que volen conscienciar el poble sobre la necessitat de salvar el que queda de Santa Rita.

A propòsit d’això, reproduïm unes sàvies paraules de la Pepita:

"Santa Rita, Rita, Rita,
li diu en Quinta a la Conxita,
Santa Rita, Rita, Rita
lo que se da no se quita"

Conductors reincidents

Sí que va forta, la Tura! Hi ha accidents de trànsit. Solució? Acabar amb el trànsit. Qui l'enxampin per segona vegada conduint, a la garjola! A veure qui és el guapo que a partir d'ara s'atreveix a anar amb cotxe! Nosaltres ja ens hem comprat unes bicicletes.

Grans misteris malgratencs (II)

La regi Vega s'expressa amb contundència en el ple de dijous:

Així que la regi, queda clar, no ha estat entrevistada a Celobert. Aleshores ens preguntem: què és aquest document que reproduïm a continuació, extret del número 10 de l'edició malgratenca de la revista?


Estem desconcertats. Hi ha dues Ana Vega? O és una de sola però amb diverses personalitats, una que va als plens i una altra que atén els mitjans de comunicació? En aquest últim supòsit, estaria bé que una i altra personalitat es reunissin de tant en tant per posar-se al dia. O potser és que la regi concedeix entrevistes i no se n'adona. Vaja, que ho fa d'esma, com qui no vol la cosa, com qui menja xiclet. O, i esperem que no sigui el cas, potser la regi pateix alguna forma d'amnèsia...

De totes maneres, va saber sortir-se'n:


Molt bé, regi! Abans d'opinar sobre qualsevol escrit, cal haver-lo llegit! Quina lliçó, senyors! Quina lliçó! Encara no ens he pogut aixecar de terra de l'impacte!

Qui en té la culpa?

Ens diu la Pepita: "per culpa de la Vega ens quedarem sense riera". Home, tampoc és això, Pepita! Sí que és cert que de sempre la posició del PSC ha estat ben clara i la dels partits de l'oposició també, i que durant moltes setmanes hem viscut pendents de què faria el PP. Ara bé: d'aquí a dir que la culpa és de la Vega, d'ella sola... Recordeu aquells que parlaven d'autors materials i autors intel·lectuals? Doncs el que també esta clar és que, vist el nivell de les seves intervencions en al ple d'ahir, la Vega, d'autora intel·lectual, res de res!

Escoltar el qui calla

No ens ha de sorprendre que ahir, al final del ple, l'aldaldessa, en el torn de precs i preguntes del públic, es negués a donar la paraula a alguns malgratencs que l'havien demanada i s'afanyés a tancar la paradeta. "Jo escolto el qui crida però també el qui calla", ens havia dit recentment la senyora Campoy. És a dir: en fer-los callar els podia escoltar! Llàstima que la resta de malgratencs, almenys uns servidors, no tenim les habilitats paranormals de la nostra augusta alcaldessa.